Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
falcons

Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
pena de mort
Dret penal
Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham , ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anullació A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa , restà abolida entre el 1931 i el 1938 La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes militars en temps de…
coreografia
Dansa i ball
Art de compondre ballets o danses anotant les figures i els passos dels solistes i dels grups, harmonitzats amb la música i altres elements de l’espectacle.
La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a…
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les…
acadèmia d’art
Art
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de les arts.
La idea directriu de l’activitat d’aquestes institucions, sovint anomenades acadèmies de belles arts , ha canviat al llarg del temps unes vegades ha estat favorable per a la formació dels artistes, però, en moltes altres, pretengué situar la creació artística dins uns motlles que anullaven bona part de la personalitat La més antiga regularment constituïda fou l'Accademia del Disegno, de Florència 1563 En principi hom pot considerar aquestes acadèmies com a formes evolucionades de les corporacions medievals, en les quals hom determinava els drets i les obligacions dels artistes sense donar-los…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’obertura basat en…
Croàcia 2009
Estat
La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE © Promet T&T L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia, Itàlia i Eslovènia, país que…
arbre genealògic de les llengües

Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina