Resultats de la cerca

De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el  Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a  La Psiquis  1840, primera publicació per al públic…

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall, el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…

Vida i obra Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad”, publicats a “El Vapor” i “El Propagador de la Libertad” Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos reculls de poemes, influïts alguna vegada per Cabanyes, Arolas a qui dedicà un estudi, el 1842 i el neotrobadorisme, i sovint destinats als interessos immediats de la política progressista…

De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una…

Infant prodigi, debutà a nou anys d’edat Estudià a Viena amb K Czerny i A Salieri, i a París amb F Paer i A Reicha La vida musical i l’ambient intellectual de París l’influïren pregonament La seva carrera de pianista internacional, amb la qual aconseguí grans èxits, s’inicià el 1827 El 1845 feu tandes de concerts a València i a Barcelona, on celebrà tres concerts per a la Societat Filharmònica i Literària, fundada l’any anterior Hi interpretà majoritàriament fantasies sobre temes d’òperes italianes i improvisacions seves sobre temes oferts pel públic Els seus viatges, que el portaren fins a…

Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i compositor Continuà…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…

El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors de poemes…

En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…