Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
El que cal saber de l’esterilització
L’esterilització constitueix un mètode anticonceptiu basat en la realització d’una intervenció quirúrgica menor, sigui en l’home o en la dona, que de manera permanent evita la concepció Les esterilitzacions poden ésser indicades mèdicament en les persones portadores de determinades malalties hereditàries greus, causants de deficiències psíquiques o orgàniques en les dones de més de 35 anys, ja que per sobre d’aquesta edat s’incrementa notablement el risc que els fills pateixin de trastorns congènits, i en les dones que pateixen d’alguna malaltia, que es podria agreujar amb l’embaràs o el part…
Esterilització
Definició És anomenat esterilització un mètode anticonceptiu basat en la realització d’una intervenció quirúrgica menor practicada en l’home o en la dona que evita de manera permanent la concepció de fills no desitjats Fonaments, indicacions i controls previs L’objectiu de l’esterilització és blocar permanentment el trajecte que segueixen les cèllules germinals, espermatozoides o òvuls, per atènyer la part de l’aparell genital en què poden entrar en contacte amb les del sexe contrari i com a resultat produir-se una concepció Així, s’efectua una intervenció quirúrgica consistent a obturar el…
Els gnatostòmuls
Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o gnatostomúlids són un fílum de petits…
Anàlisi d’esperma
Patologia humana
L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…
mediastí testicular
Anatomia animal
Formació esponjosa d’una forma prismaticotriangular situada a la part superior dels testicles, des d’on surten prolongacions que divideixen la substància parenquimàtica en compartiments.
És anomenat també cos de Highmore
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…
El que cal saber del tumor de testicle
Patologia humana
És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedents de les estructures testiculars que es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa o tumor En molts casos els tumors de testicle són cancerosos i s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen per altres òrgans del cos i arriben a causar complicacions mortals si no són tractats a temps Cal consultar el metge si els testicles d’un infant no es troben a l’escrot, perquè es podria tractar d’un cas de criptorquídia, un trastorn que predisposa el desenvolupament de…
Caràcters sexuals secundaris
Anatomia humana
Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…
El que cal saber de l’esterilitat
Hom considerà que una parella és estèril quan després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars sense emprar cap mètode anticonceptiu no s’ha aconseguit cap embaràs En més d’una tercera part dels casos, l’esterilitat és deguda principalment a algun trastorn de l’home, que consisteix sovint en una deficiència en la formació d’espermatozoides causada per un trastorn dels testicles Les causes més freqüents d’esterilitat femenina són els trastorns de les trompes uterines, de causa congènita o causats per infeccions genitals, i les alteracions de l’ovulació Es pot millorar la…
hipogonadisme
Patologia humana
Estat de deficiència funcional de les gònades, sia per un defecte dels testicles o dels ovaris, o bé produït per una producció deficient de gonadotrofines hipofítiques.
Origina un defecte de la gametogènesi, secreció escassa d’hormones gonadals i, si es presenta en la infància, retard del creixement i del desenvolupament sexual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina