Definició
És anomenat esterilització un mètode anticonceptiu basat en la realització d’una intervenció quirúrgica menor practicada en l’home o en la dona que evita de manera permanent la concepció de fills no desitjats.
Fonaments, indicacions i controls previs
L’objectiu de l’esterilització és blocar permanentment el trajecte que segueixen les cèl·lules germinals, espermatozoides o òvuls, per atènyer la part de l’aparell genital en què poden entrar en contacte amb les del sexe contrari i com a resultat produir-se una concepció. Així, s’efectua una intervenció quirúrgica consistent a obturar el conducte pel qual discorren les cèl·lules germinals en aquest trajecte, diferent segons el sexe.
Hom recorre a aquest mètode quan es pren la decisió de no tenir fills durant la resta de la vida, tenint en compte que en general es tracta d’un mètode irreversible. Aquesta decisió pot ésser deguda a una indicació mèdica, en les situacions en què l’embaràs pot representar un risc per a la mare o el fill. Així, l’esterilització pot ésser recomanable en les persones portadores de determinades malalties hereditàries greus, causants de deficiències psíquiques o orgàniques. En aquests casos, si es volen tenir fills, de vegades és preferible de recórrer a tècniques de fertilització en què no s’utilitzin les cèl·lules germinals pròpies. Igualment, pot ésser una tècnica anticonceptiva adequada per a les dones de més de 35 anys, ja que per sobre d’aquesta edat s’incrementa notablement el risc que els fills pateixin trastorns congènits. D’altres indicacions mèdiques de l’esterilització són les malalties que es poden agreujar amb l’embaràs, com la hipertensió arterial greu o les malalties renals.
Tanmateix, però, en la majoria dels casos, l’aplicació d’aquest mètode és deguda a una decisió personal de no tenir més fills, i no a criteris mèdics que n’aconsellin l’execució.
Abans de la intervenció, no cal efectuar cap control especial, només les proves prèvies a qualsevol intervenció quirúrgica. El que sí que es considera imprescindible és que la persona que se sotmeti a la intervenció estigui ben convençuda que realment ho desitja, en conegui les conseqüències i les assumeixi. Sovint, el metge requereix prèviament la signatura d’un document en què s’assumeix aquesta decisió conscientment.
Esterilització femenina: lligadura de trompes
L’esterilització femenina consisteix en una obturació de les trompes de Fal·lopi amb una intervenció quirúrgica, la qual cosa impedeix la trobada dels òvuls despresos de l’ovari amb els espermatozoides que pugen procedents de la cavitat uterina.
Aquest mètode se sol denominar lligadura de trompes, però de fet l’obturació es pot efectuar amb tècniques diverses, i no totes consisteixen a lligar les trompes. Les tècniques més emprades en l’actualitat són el seccionament o la cauterització de les trompes, o la seva lligadura amb grapes o clips.
Per a accedir a les trompes uterines es poden utilitzar diversos mètodes. Un d’ells és la laparotomia, que consisteix a realitzar una incisió a la paret abdominal a través de la qual s’intervé directament sobre les trompes. Aquest mètode s’utilitza poc actualment i solament té lloc quan cal practicar una intervenció per un altre motiu, com per exemple en el curs d’una cesària. Un altre mètode, estranyament utilitzat, consisteix a efectuar una intervenció quirúrgica a través de la vagina.
En l’actualitat, l’esterilització femenina se sol efectuar amb laparoscòpia, és a dir, emprant el laparoscopi, instrument amb un sistema òptic i un petit conducte pel qual es poden introduir instruments per a efectuar intervencions senzilles. Per a conduir el laparoscopi fins a les trompes hom sol efectuar una petita incisió per sota del llombrígol. Aquesta intervenció se sol realitzar amb anestèsia general, però és senzilla, no sol durar més de vint minuts i la dona ha de romandre hospitalitzada solament unes vint-i-quatre hores.
Es troben en període d’investigació i desenvolupament d’altres mètodes d’esterilització femenina, com l’anomenat bloqueig intratubari, que consisteix en l’obturació de les trompes amb uns taps de material sintètic que s’introdueixen a través de la vagina i l’úter amb histeroscòpia.
La intervenció es pot efectuar en qualsevol època de la vida. Tanmateix, però, és especialment avantatjós de practicar-la durant el període immediat al part, per raons diverses. En acabar l’embaràs, les trompes es troben més a prop de la paret abdominal, de manera que s’hi pot accedir directament amb una petita incisió, sense necessitat de laparoscopi. A més, si la dona ha d’ésser anestesiada per al part o cal realitzar una cesària es pot aprofitar la mateixa anestèsia, o la mateixa intervenció, per a efectuar l’esterilització.
Després de la intervenció quirúrgica, la dona no ha d’adoptar cap precaució especial ni es produirà cap canvi en el seu organisme. Així, continuarà tenint la menstruació com abans, ja que aquesta tècnica no altera en cap sentit el sistema hormonal. El mètode és eficaç des del mateix moment de la intervenció.
Esterilització masculina
L’esterilització masculina consisteix en una obturació dels conductes deferents, que són les vies de conducció seguides pels espermatozoides, des dels testicles fins a la uretra masculina.
Es realitza amb una vasectomia, una tècnica quirúrgica que consisteix a seccionar els conductes deferents. Es tracta d’una intervenció molt simple, que es realitza amb anestèsia local i no precisa hospitalització. Per a accedir al conducte deferent s’efectua una petita incisió a l’escrot a través de la qual s’introdueixen els instruments necessaris per a practicar la secció. Els dos extrems del conducte es lliguen o es cauteritzen per a evitar que quedin oberts i es puguin comunicar. Aquest procediment s’aplica en ambdós costats i de manera successiva en el mateix acte quirúrgic.
En alguns casos es poden presentar molèsties greus, com ara dolor o inflor, que se solen resoldre amb medicaments antiinflamatoris.
Després de la intervenció, l’home pot reiniciar totes les seves activitats normalment, sense cap limitació. Hi ha persones que s’equivoquen en comparar la vasectomia amb la castració, ja que aquesta intervenció no interfereix en cap sentit el funcionament hormonal dels testicles i l’home conserva el desig i la potència sexual que tenia abans de la intervenció. Fins i tot es continuen produint ejaculacions, ja que la intervenció no afecta la producció de secrecions en les vesícules seminals ni la seva exteriorització. Justament per això, l’única precaució que cal observar en el període immediat a la intervenció és adoptar provisionalment un altre mètode anticonceptiu, ja que el líquid seminal que s’ejacula pot contenir espermatozoides formats abans de la intervenció. Per a garantir l’eficàcia d’aquest mètode es deixen passar en general unes dotze ejaculacions després de les quals es realitza un examen del semen o seminograma. Si en l’anàlisi es determinen espermatozoides es manté l’altre mètode anticonceptiu i s’efectua un nou examen al cap de 5 o 10 ejaculacions. Solament quan s’obté un seminograma sense espermatozoides es considera que l’home és estèril i deixa d’ésser necessari un altre mètode.
Eficàcia, avantatges i inconvenients
L’inconvenient principal de les esterilitzacions és que es tracta d’un mètode que cal considerar irreversible. En alguns casos es pot aconseguir la repermeabilització dels conductes obturats amb una nova intervenció quirúrgica, però en l’actualitat no es pot garantir l’eficàcia de les tècniques emprades.
En el cas dels homes, si es vol conservar la possibilitat de tenir fills es pot guardar semen en un banc especialitzat. Aquest semen es pot utilitzar posteriorment per a efectuar una fertilització amb les mateixes tècniques que s’empren en el tractament de l’esterilitat.
Hi ha persones que consideren aquesta interrupció definitiva d’una funció orgànica com una mutilació, o com una intervenció vergonyosa que cal amagar als altres. Probablement, aquesta consideració de les esterilitzacions sigui deguda a determinades actituds ideològiques pel que fa a la reproducció, o a la manca d’informació en relació als seus efectes o la situació legal. Objectivament, les esterilitzacions no treuen cap activitat a la persona intervinguda, tan sols eviten la possibilitat que les activitats sexuals originin reproducció. Legalment, en l’actualitat no hi ha cap impediment per a efectuar lliurement aquests procediments al nostre país.
En contrapartida, les esterilitzacions presenten avantatges considerables. Així, aquest mètode no interfereix en absolut el funcionament de les glàndules sexuals, de manera que tant els ovaris com els testicles continuen produint les hormones sexuals com abans de la intervenció.
L’avantatge principal d’aquest mètode és que es tracta del mètode anticonceptiu més eficaç de tots. L’eficàcia és gairebé del 100%, ja que els fracassos observats no atenyen l’1% en el cas de la dona i són inferiors al 0,3% en l’home. Però en realitat la fallada del mètode és un fet fortuït, ja que estranyament només els conductes obturats es repermeabilitzen i, en general, aquests escassos fracassos són deguts al fet que no s’observen les precaucions necessàries durant el període immediat a la vasectomia.