Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Santa Aliança
Història
Tractat signat a París el 26 de setembre de 1815 per Frederic Guillem III de Prússia, Francesc I d’Àustria i Alexandre I de Rússia, del qual havia partit la iniciativa.
El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del…
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia catalana
Historiadora i investigadora en els àmbits de la història quantitativa i de la història oral.
Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es…
Ramon Tremosa i Balcells

Ramon Tremosa
Política
Economista i polític.
Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable 1986-89 i 1991-93 i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social 1989-91 Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95 Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat, on es reincorporà breument el 2019 abans de passar a formar part del govern català 2020 Especialista en fiscalitat, economia…
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Josep Leopold Feu
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Sociologia
Història del dret
Filosofia
Advocat, economista, sociòleg, filòsof, crític literari i historiador de la literatura.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona 1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad i la Revista de…
, ,
dipòsit de la fe
Cristianisme
Fórmula consagrada pel concili I del Vaticà que designa el conjunt de veritats revelades confiades a l’Església catòlica per tal que les guardi i transmeti inalterables.
Aquesta expressió, de ressò estaticista, ha estat oblidada per la moderna teologia a partir d’una concepció més dinàmica de la fe i del dogma
Joan Pau II

Joan Pau II i Paulo Coelho
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Karol Wojtyła en ésser elegit papa (1978).
Estudiant a Cracòvia i aficionat al teatre i a l’esport, treballà en la indústria química per evitar la deportació a Alemanya durant l’ocupació nazi Entrà al seminari clandestí del cardenal Sapieha i rebé el presbiterat el 1946 Dos anys d’estudis a l’Angelicum de Roma i a la Universitat de Cracòvia l’endinsaren en el pensament de sant Joan de la Creu i de Max Scheler i el prepararen per a la docència a Cracòvia i a Lublín Durant aquests anys publicà diversos estudis sobre ètica i personalisme Bisbe auxiliar de Cracòvia 1958, arquebisbe 1964 i cardenal 1967, fou conegut dels seus collegues…
el Buda
Resurrecció de Buda
© Corel Professional Photos
Religions orientals
Nom amb què normalment és conegut per antonomàsia Siddhārta Gautama, fundador del budisme.
Bé que la seva historicitat és ben documentada, les dades biogràfiques provenen de fonts fragmentades i de documents alguns segles posteriors a la data dels esdeveniments, i la història es barreja sovint amb la llegenda Originari del clan dels Shākya, família principesca establerta al Nepal, nasqué el 560 aC, segons els càlculs occidentals el 623 aC segons la tradició de Ceilan Era fill de Shuddhodana, rajà o príncep del seu clan Al seu naixement adornat d’històries llegendàries l’infant presentà senyals que seria un gran mestre i que seguiria els signes que li serien donats El pare procurà…
principis generals del dret
Dret
Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic no pas, però, del penal, sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem aforisme, regulae iuris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina