Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Els estudis mastològics recents
La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a problemes…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
Manuel Camp i Oliveras

Manuel Camp i Oliveras
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor, més conegut per Manel Camp.
Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als…
, ,
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
Julio Fernández Rodríguez
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida S’installà a Catalunya al final de la dècada del 1960 com a venedor immobiliari A partir de la dècada del 1980 es començà a interessar pel vídeo i creà Ivex Films, que el 1987 s’associà amb Filmax La companyia es convertí en Filmax Group-Telegroup el 1990, quan Manuel del Val cedí a Fernández la marca Filmax, grup que presidí fins el 2010 L’any següent fundà la Sociedad General de Derechos Audiovisuales SOGEDASA per distribuir el material de la casa, destinat als cines i a la televisió La seva activitat com a productor es consolidà amb la creació, l’any 1995, de dues noves empreses a…
Steven Spielberg

Steven Spielberg (2017)
© Gage Skidmore
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després de dirigir curtmetratges i un llargmetratge Firelight , 1964, a més de diversos telefilms, el 1971 rodà Duel , que el situà entre els directors i guionistes més innovadors en el gènere del cinema de terror Posteriorment es consolidà amb el film The Sugarland Express 1974, amb el qual obtingué el premi del Festival de Canes al millor guió Per la seva versatilitat, que li ha permès abordar pràcticament tots els gèneres i registres, el domini del ritme cinematogràfic i l’ús encertat i assidu dels efectes especials, ha esdevingut un dels realitzadors més populars i…
Ramon Benedito
Diversitat i coherència El disseny i l’alta tecnologia És interessant comprovar com els dissenyadors més destacats poden sintetitzar la situació del disseny català en conjunt Quan hom es refereix a Ramon Benedito es comprova que, representant fidel de les millors condicions de la seva generació —que no parteix ja de la formació autodidàctica de l’anterior—, està en la cruïlla de tres línies diferents Com ha assenyalat Esperança Rabat Benedito Design , 1995, en la seva trajectòria «conviuen còmodament conceptes de disseny semiartesà i productes d’alta tecnologia, projectes de petites i de…
George Enescu
Música
Compositor, violinista i director romanès.
Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…
Joan Mariné i Bruguera
Cinematografia
Director de fotografia i restaurador fílmic.
Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…
fonts manuscrites
Música
Les fonts musicals manuscrites aparegueren amb les primeres representacions gràfiques dels sons, i sobre suports tan diferents com són la pedra, la fusta, el papir, el pergamí i, més endavant, el paper.
El sentit d’expressar les idees musicals per escrit, tot i que sigui controvertit, sembla que fou degut a la necessitat de memoritzar algunes melodies complicades per a facilitar-ne la transmissió o, simplement, per a poder reproduir-les sense dificultat -mitjançant trucs mnemotècnics- quan aquestes eren tantes que l’home ja no les podia retenir memorísticament El coneixement sobre la música d’etapes anteriors, pel fet que la tradició oral difícilment pot superar un ampli lapse, depèn, pràcticament en la seva totalitat, de les fonts manuscrites, siguin teòriques tractats o pràctiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina