Resultats de la cerca
Es mostren 467 resultats
aigua regenerada
Agronomia
Aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional que permet la seva posterior reutilització.
A Catalunya la reutilització no planificada de l’aigua depurada ha estat un fet habitual ja que els efluents de les depuradores es dilueixen en cursos fluvials, dels quals es fan captacions aigües avall La reutilització directa o planificada de les aigua regenerades per a un ús específic requereix una xarxa de distribució o altres mitjans de transport fins que arriba a l’usuari La reutilització planificada d’aigües regenerades ve determinada pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el regim jurídic sobre la reutilització d’aigües depurades Es preveuen els usos específics…
Les empetràcies
Branca amb fruit de l’èmpetrum Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum , una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat Ramon M Masalles Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem…
Corriol gros
El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la primavera comença…
Cogullada vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
vall d’Àger

Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a…
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el 180379 al delta…
Bec-planer
Als Països Catalans el bec-planer Platalea leucorodia és un migrador regular, però molt escàs des de la Catalunya Nord fins al País Valencià A les Balears és molt rar, o potser accidental, amb unes poques observacions a Mallorca, Menorca i Eivissa Malgrat que no s’ha pogut comprovar mai, sembla que antigament havia niat irregularment a l’albufera de València, i els anys 70 probablement va niar una parella a l’estany de Canet Rosselló El bec-planer és citat tots els mesos de l’any en total s’han recollit 58 observacions pel conjunt dels Països Catalans El pas primaveral comença al final d’…
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…
parc natural del Delta de l’Ebre

Aspecte del parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció…
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina