Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
estat naixent
Química
Estat de certs elements químics, entre altres l’hidrogen, caracteritzats pel fet d’ésser més actius en les reaccions químiques en forma lliure (estat atòmic) que en llur estat ordinari o molecular.
Hom suposa també que l’activitat d’aquests elements naixents és deguda a alguna energia química associada amb l’hidrogen i alliberada durant la reacció, en comptes d’ésser alliberada en forma de calor
electricitat
Electrònica i informàtica
Agent físic, subjecte a la llei de la conservació, que constitueix una de les formes possibles d’energia i al qual són deguts diversos fenòmens molt variats (mecànics, calorífics, químics, lluminosos, etc).
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com…
ciència àrab
Filosofia
Conjunt de les activitats científiques desenvolupades a l’àmbit cultural àrab a l’edat mitjana.
Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…
antioxidant

Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
industrialització
Economia
Procés a través del qual es transforma l’estructura productiva tradicional d’una formació social cap a l’enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
En les àrees considerades com a desenvolupades i en aquelles on ha reeixit el procés industrialitzador hom pot constatar que aquest s’ha produït a base de desenvolupar el sistema de producció sobre el creixement econòmic constant, l’anàlisi i l’ús metòdic i continu dels descobriments i de les innovacions científiques, la divisió del treball, l’especialització productiva, fent servir diverses fonts d’energia i l’increment progressiu de les activitats manufactureres a través de millores constants de la transformació dels productes per mitjà de mètodes químics i mecànics Segons Kuznetz, sis…
indústria
Economia
Tecnologia
Conjunt d’activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d’obtenir béns manufacturats.
Per delimitar les activitats típicament industrials hom tendeix a dividir el conjunt d’activitats productives en tres grans grups agricultura, indústria i serveis, bé que tant en l’agricultura com en els serveis també hi ha certs tipus d’activitats manufactureres Les activitats que s’apleguen en la indústria han estat dividides en grans grups, que alhora han anat experimentant successives subdivisions així, hom ha arribat a una classificació força detallada d’aquestes activitats productives A títol indicatiu pot servir el primer nivell de desglossament de la tercera “gran divisió” Indústries…
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…
Copenhaguen
El palau d’Amalienborg, edifici rococó a la ciutat de Copenhaguen
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina