Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…
Juanjo Puigcorbé

Juanjo Puigcorbé
Cinematografia
Teatre
Política
Actor.
Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus 1979-80, F Puigserver Peer Gynt 1982, d’Ibsen La tempestat 1984, de W Shakespeare La tempestat 1985, N Espert Per un sí o per un no 1987, de Nathalie…
,
Casimir Martí i Martí

Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
microprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per un circuit integrat extraordinàriament complex que fa d’unitat central de procés en els microordinadors.
La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de sèrie de dígits binaris, fer operacions…
Isidre Nonell i Monturiol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…
Lo Crestià
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…
,
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per…
corall

Corall vermell
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia.
Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…