Resultats de la cerca

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca amb flors i…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Barcelonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, que amb 155 km 2 d’extensió representa el 0, 5% del territori català, tot i que aplega la major part de la seva població Situada al sector central de la costa del Principat de Catalunya, limita a l’E amb la Mediterrània, al NE amb el Maresme, al N amb el Vallès Oriental, al NW amb el Vallès Occidental i a l’W i S amb el Baix Llobregat L’àmbit geogràfic de la comarca té un caràcter més administratiu que no pas natural…

Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha la porta d’entrada J M Melció Sant Andreu de Llorona o Sant Andreu de Lliurona és l’església d’un petit agrupament que, fins a la seva annexió al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà, fou el centre real del municipi i encara ara n’és el nucli més vital Es troba a 766 m d’altitud, als vessants meridionals de la serra de Llorona, la qual es forma en la conjuminació entre el contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda amb el contrafort nord-oriental de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG744826 Per…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est Hom hi pot veure l’important sobreaixecament de la capçalera, el qual desfigurà notablement l’aspecte original de l’edifici J M Melció Sant Martí de Corsavell o Sant Martí de Cursavell és l’església del poble de Corsavell, actualment agregat al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà Es troba entre Bossols i Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent per la dreta de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que indiquen per anar a…

Situació Església parroquial del municipi de Vilajuïga, situat a 31 m d’altitud, al raiguer de la serra de Rodes, a la vora esquerra de la riera de Vilajuïga, que recull les aigües dels barrancs que en davallen torrencialment Les cases de la població s’agrupen entorn de la vella església Mapa 258M781 Situació 31TEG079862 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la carretera de Portbou i trencar, a mà dreta, vers la que porta a Roses a 1 km de la cruïlla es troba Vilajuïga Hom hi pot anar també per la carretera de Figueres a Roses abans de la darrera població, cal agafar la carretera de…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana J A Adell Santa Maria de Bell-lloc és l’església parroquial del llogaret d’aquest mateix nom, situat als vessants meridionals de les Gavarres, uns 2 km a ponent del seu cap de municipi L’església, aïllada en un replà proper a la vall, és situada al mateix indret on hi hagué una villa o un poblat d’època romana Al seu entorn són abundants les restes d’aquest establiment, i en la restauració feta en 1960-62, al subsol aparegueren vestigis de construccions romanes Mapa 334M781 Situació 31TDG983319 Per anar-hi cal…

El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…

Situació Vista de la portada de l’església, únic element romànic que es reaprofità en la construcció del nou temple al segle XVIII ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església és la parroquial del poble de Sant Pere de Riudebitlles Mapa 35-16419 Situació 31TCF918901 La població es troba a 9 km de Sant Sadurní d’Anoia L’església és enclavada dins el nucli urbà, a la zona antiga MCV Història EI topònim Riudebitlles és documentat des de l’any 917 De l’església, no en tenim notícies fins al segle XI L’església de Sant Pere apareix estretament vinculada a la fundació d’un priorat benedictí al lloc de…

Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes, formava part de…