Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Els teixits elàstics
L’aparició del cautxú a Europa és tardana Si més no, com a producte industrial S’utilitzava inicialment per a fer gomes d’esborrar i pilotes El 1820, Charles Mackintosh demostrà el caràcter impermeable de les teles recobertes per una capa de cautxú i el 1839 Charles Goodyear descobrí el procediment de la vulcanització, l’origen de la indústria del pneumàtic L’elasticitat del cautxú motivà l’aparició de teixits elàstics, en els quals aquell producte era barrejat amb fil de cotó, estam o seda El cautxú arribava —inicialment només del Brasil— en forma de pans Aquests eren tractats amb aigua…
Benet Malvehy, l'artista de la seda
El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy 1863 es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX propietat de Núria Malvehy “ Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres ” Rodón i Amigó, P, Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944 Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837 Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan Escuder, la més important…
L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres
En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà…
Els Duran i el Vapor de cal Pissit, a Sabadell
La família Duran Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, installats al Carrer Ample Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a…
Joan Achon. La tradició francesa de l'estampat
França era el país que més havia avançat en la tècnica de l’estampació durant la primera meitat del segle XIX Que ho preguntin si no a Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç de Catalunya No és d’estranyar que si Ardit anà a França a conèixer el procés d’estampació de les seves fàbriques, hi haguessin tècnics francesos que venien a Catalunya amb el legítim objectiu de fer diners gràcies als coneixements i a les tècniques que aportaven Joan Achon i Menson i el seu germà s’installaren a Barcelona entre 1838-40 Trobaren un bon soci que els féu costat Francesc Puigmartí, un filador de cotó…
La Farga de Campdevànol
La darrera farga dels Pirineus A Campdevànol, població del Ripollès, la tradició de les fargues és molt antiga La vall de Ribes té una sèrie de bosses de mineral de ferro, i a la veïna vall de Sant Joan hi havia carbó en abundància, aparentment El riu Freser proporcionava l’energia hidràulica necessària per fer moure una roda i el martinet, i els boscos veïns proveïen la llenya per al forn A Campdevànol hi havia dues fargues la de Dalt, o de Raguer, i la de Baix, de Grau o de Rotllan La segona era la més antiga i la que havia de tenir més continuïtat Una farga era un negoci com un altre, que…
Marià Vilallonga i Gipuló: de l'Empordà al País Basc
La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare, que portava…
La costa, línia fractal
Calcular a partir d’un bon mapa la superfície d’un país pla és simple Però si el país és muntanyós, les coses ja es compliquen, ja que els mapes no en reflecteixen la superfície real, sinó la seva projecció sobre un pla Sol ser així darrere d’aparents banalitats sovint s’amaguen coses ben complexes Per això, encara més complex que calcular la superfície d’un territori és establir la longitud exacta de la seva línia de costa Teòricament el repte es pot resoldre amb un bon mapa i un simple compàs de puntes havent pres amb el compàs una distància adequada sobre l’escala cartogràfica, es va…
Tauró!
Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…