Resultats de la cerca
Es mostren 1226 resultats
Santa Magdalena de la Vall o del Soler (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…
Sant Pere de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn responsable de la…
Torre d’Enveja o de Sant Joan (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Situació Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada ECSA - J Bolòs Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns Mapa 35-17447 Situació 31TCF923648 Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat JBM Història Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja Primer com a antropònim…
Castell de Ramonet (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Angle nord-oest de la sala principal, l’element més ben conservat d’aquesta fortalesa de l’antic terme del castell de Montagut ECSA - EECG Restes d’un castell o casa forta situades en el planell que ha al cim d’un turó proper al turó de Montagut i al mas Cal Ramonet, actualment abandonat Mapa 34-16418 Situació 31TCF674845 Si seguim la carretera que va de Santes Creus a Pontons, al coll de la Torreta hem d’agafar la carretera que surt a mà esquerra Després de poc més d’1,5 km, hem d’agafar el camí que mena a un repetidor de televisió, seguir uns 500 m més i enfilar-nos, per entremig d…
Sant Bertomiu de Jonqueròlas (Belestar)
Situació Estat actual d’aquesta antiga església parroquial, destruïda i abandonada arran de les guerres del segle XVII ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església preromànica es troben aïllades a uns 2 km al NE del poble de Belestar, envoltades d’una vinya Al seu costat hi ha les ruïnes d’una sala o clos Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′ 50″ N - Long 2° 37′ 07″ E Hom hi arriba per una pista que arrenca de la carretera D-21, a mà dreta en direcció a Caramanh, poc abans de la cruïlla amb la carretera que va a Cassanhas CPO Història Aquesta església de Jonqueròlas havia estat la parròquia dels…
Sant Just de Joval o Sant Salvador de Sant Just (Olius)
Art romànic
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Situació Tocant al municipi de Clariana, no gaire lluny de l’actual urbanització del “Pi de Sant Just”, hi ha l’antiga parròquia de Sant Just de Joval Mapa 330M781 Situació 31TCG811483 Al punt quilomètric 47 de la carretera de Solsona a Manresa, a l’indret de l’esmentada urbanització, cal trencar per algun dels carrers per anar a parar davant l’actual temple parroquial Continuant fins un xic més enllà, hi ha l’antic temple parroquial, junt al cementiri Les claus són a la rectoria de l’església nova de Sant…
Mas de la Creu de Pedra (Guixers)
Art romànic
Situació Mas medieval, excavat l’any 1970 per Manuel Riu, situat al costat del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Berga, a la riba dreta de l’aigua de Valls Poc abans de passar el punt quilomètric 25 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, prop del mas can Sastre Serra, surt, a mà dreta, una pista que baixa fins al riu abans de passar el pont de Ritort, cal agafar, a mà dreta, el camí vell que travessa la riera de Salnitre i s’enfila pel vessant cobert per un bosc de pi roig a uns 500 m del pont, al costat del camí, hi ha les restes del mas de la Creu de Pedra Casa…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
magnetòfon

Esquema d’un magnetoscopi de tipus domèstic amb el detall de l’enregistrament helicoidal en sentit oblic respecte a l’avanç de la cinta
© Fototeca.cat
Electroacústica
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d’un suport adequat, generalment una cinta magnètica.
Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un…
Robert Ignatius Burns
Historiografia catalana
Jesuïta i medievalista nord-americà especialitzat en el Regne de València del segle XIII.
Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del segle XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest 1966 Malgrat la definitiva orientació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina