Resultats de la cerca
Es mostren 2164 resultats
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques, els…
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats
Fundació impulsada conjuntament pel departament d’innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Regida per un patronat, treballa en collaboració amb universitats i centres de recerca, contractant investigadors d’arreu del món al mateix temps que facilita el retorn d’investigadors propis que han desenvolupat la seva tasca fora de Catalunya Els seus objectius són la cooperació, l’obertura internacional i l’afany d’excellència en qualsevol àmbit del saber, com ara les àrees d’humanitats, ciències de la vida i medicina, ciències experimentals i matemàtiques, ciències socials i diverses àrees tecnològiques Ofereix també la dotació dels premis Congressos ICREA, concedits anualment i destinats…
Ignasi Miquel González i Llubera
Historiografia catalana
Hebraista.
Format a la Universitat de Barcelona amb el mestratge de Francesc Barjau, passà, el 1917, a Madrid –on fou alumne del doctor Yahuda– i posteriorment a París 1918 Dos anys després, fou nomenat director del Departament de Llengua i Literatura Espanyola de la Queen’s University de Belfast Irlanda del Nord, d’on arribà a ser catedràtic durant el període 1926-60 Fou un dels principals pioners dels estudis hebraics en uns moments en què la literatura judaicocatalana era, com reconegué Antoni Rubió i Lluch l’any 1916, «un continent espiritual desconegut» Un dels seus primers treballs fou l’edició de…
Joan Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català.
El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de…
Rafael Hernando y Palomar
Música
Compositor castellà.
Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera…
Canet Rock
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 80 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal MUNTATGE Anastasi Rinos ESTRENA Barcelona, 15121976 Sinopsi Documental sobre les Dotze Hores de Canet de Mar, que l’estiu del 1975 es titularen Dotze hores de música i follia La convocatòria fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste i hi van actuar Jaume Sisa, Barcelona Traction, Jordi Sabatés, Gualberto, Fusioon, Iceberg, Lole i Manuel, Pau Riba, Orquestra Mirasol, Ia & Batiste, Companyia Elèctrica Dharma, Maria del Mar Bonet i l’Orquestra Plateria…
Oldenburg
Història
Antic estat alemany.
Al principi fou un comtat que depengué del ducat de Saxònia fins que se n'alliberà i els descendents del comte Elimar es convertiren en prínceps de l’Imperi 1180 Un d’aquests, Cristià VIII, fou elegit rei de Dinamarca 1448 i, després, de Noruega 1450 i de Suècia 1457 i passà a ésser duc de Slesvig i comte de Holstein el 1460 El 1454 havia cedit Oldenburg al seu germà Gerard 1430-1500, el descendent del qual, Antoni I 1526-73, s’adherí a la Reforma i, gràcies a una política d’estricta neutralitat, preservà els seus dominis i els permeté de desenvolupar-se econòmicament Mort sense descendència…
Estada
Música
Família de grans orgueners catalans.
Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566,…
música del futur
Música
Concepte wagnerià de música absoluta.
R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina