Resultats de la cerca

El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’horitzontalitat…

JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu superior representa…

Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té fonamentalment tres…

L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a aquesta mar…

Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…

Definició És anomenat mola hidatídica un trastorn de l’embaràs que consisteix en el desenvolupament anormal de la cèllula ou fecundada, que origina la formació d’una placenta anòmala constituïda per simples vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Aquest trastorn també s’anomena embaràs molar , mola vesicular i mola hidatiforme , i és la forma més freqüent en què es manifesta la malaltia trofoblàstica , que engloba, a més, d’altres estranys trastorns del desenvolupament de la placenta Freqüència i causes L’embaràs molar té una incidència variada en…

És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…

És anomenada càncer o tumor maligne d’intestí gros la proliferació anormal d’un grup de cèllules originàries de qualsevol sector d’aquest òrgan, inclòs el recte, que es reprodueixen molt acceleradament i formen una massa o tumor, que en les fases avançades tendeix a infiltrar-se per la paret intestinal i els òrgans propers i a originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la cavitat abdominal i en diversos òrgans o teixits més o menys allunyats de l’intestí gros, com ara el fetge, els ossos, el cervell o els pulmons El càncer d’intestí gros ocupa el segon lloc en freqüència…

El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…