Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
L'estratègia biològica dels peixos
La reproducció dels peixos Potser una de les característiques més notables dels pisciformes és que gaudeixen d’una elevada fecunditat, cosa que es posa de manifest en una massiva producció d’ous i d’embrions Nogensmenys la fecunditat oscilla d’uns grups als altres l’àmbit de variació se situa entre uns quants ous, en el cas de Latimeria , i diversos milions, com s’observa en els teleostis marins, per exemple, el bot Mola mola Els peixos ofereixen diferents estratègies reproductives, cadascuna caracteritzada per determinades adaptacions morfològiques, per processos fisiològies, pel…
Els sòls dels Països Catalans
Consideracions generals sobre els sòls dels Països Catalans Els inventaris i la cartografia Els inventaris i l’estudi de la distribució dels sòls en el paisatge són treballs encaminats a un millor coneixement del medi natural, els quals permeten determinar la seva potencialitat i serveixen de base per a la planificació del desenvolupament i l’ordenació del territori en general La importància atorgada per alguns països als mapes de sòls és elevada i ve d’antic Així, la memòria que s’illustra 1924 duu un exordi que diu "D’aquesta memòria se n’imprimiran 10 500 còpies, de les quals…
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori continental
La gran disparitat de característiques biològiques i ecològiques dels mamífers terrestres no permet de fer-ne un tractament conjunt des del punt de vista de la relació hàbitat-espècie Per això, hom aborda el tema en un tractament per grups D’altra banda, la inexistència del mateix tipus de relació entre les distintes espècies i el medi, no permet fer el mateix tipus de tractament dels carnívors, els rosegadors i els quiròpters Cal pensar, per exemple, que molts carnívors tenen una valència ecològica molt àmplia i presenten grans desplaçaments que els permeten travessar ambients molt diversos…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…
El marc històric del romànic de la Noguera
Art romànic
Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
Els Sants Sepulcres
Art gòtic
Els grups del Sant Sepulcre o Sants Enterraments són una interpretació escultòrica de l’enterrament de Jesús que arriba a constituir una de les expressions més característiques de la imatgeria del gòtic tardà i de la pietat de la baixa edat mitjana Difosos arreu d’Europa –particularment entre França, els Països Baixos i l’Alemanya occidental– també tenen una presència força significativa a l’Europa meridional i particularment a Catalunya, on apareixen durant els segles del gòtic i persisteixen, amb diverses variants iconogràfiques i tipològiques, fins a l’època contemporània Es coneixen, al…
Anglada-Camarasa i els postmodernistes de París
D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…
Tumor de pròstata
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció que creix independentment de la resta dels teixits prostàtics generalment arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior d’aquest òrgan i provoca una obstrucció en l’evacuació de l’orina que pot alterar la funció urinària Les cèllules que formen el tumor poden presentar característiques semblants a les normals i constitueixen l’anomenada hipertròfia benigna de pròstata, o bé poden tenir característiques atípiques i constituir el càncer de pròstata, i, en aquest cas, si no es tracta…
Tumor maligne d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenat tumor maligne o càncer d’intestí gros el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules originàries dels diversos teixits que componen aquest òrgan —inclòs el recte, l’última porció—, les quals es reprodueixen desordenadament i de manera accelerada i tendeixen a formar una massa o tumor Aquests tumors, la incidència dels quals és especialment elevada entre 50 anys d’edat i 70, solen ésser asimptomàtics durant les primeres fases de desenvolupament, fins que no atenyen uns quants millímetres de diàmetre o de gruix més endavant es manifesten amb períodes de diarrea o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina