Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la part plana del Camp de Tarragona L’envolten Reus E, l’Aleixar N, Maspujols N, les Borges del Camp NW, Botarell W, Montbrió del Camp W, Vinyols i els Arcs SW i S, Cambrils S i, ja al Tarragonès, Vila-seca SE El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi El seu escut…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…

Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…

Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble de la Prenyanosa, els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa i les caseries de…

Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…

Situació i presentació S’estén per la plana quaternària del Camp de Tarragona, just fins als primers contraforts muntanyencs que l’envolten És a uns 196 m d’altitud, envoltat pels municipis de Montbrió del Camp S, Riudoms E, les Borges del Camp NE, Riudecols NW i Riudecanyes W, i en un punt toca el d’Alforja N El territori és travessat per les rieres de les Voltes i de Riudecols, entre altres de menor entitat, mentre que la d’Alforja i el barranc dels Domenys fan de llindar al terme El municipi comprèn el poble de Botarell, que n’és el cap, i la urbanització de les Costes, que tenia 5 h…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…

Situació Restes d’una antiga torre portal, que formava part del costat meridional del recinte del castell ECSA - A Roura Les restes del castell de Pladecorts es troben al centre del nucli antic de la població de Sant Joan de Pladecorts, situada a la riba esquerra del Tec, al nord-est de la comarca Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′40″ N - Long 2° 47′27″ E Per arribar a Sant Joan de Pladecorts es pot agafar, des de la vila del Voló, la carretera N-115 en direcció a Ceret Fets 4 km es troba, a mà esquerra, la D-13 que, en un recorregut de 500 m, porta fins al poble EBP Història La documentació…