Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
diapente
Música
Terme de la teoria musical grega i medieval que designava l'interval de quinta.
Prové del grec dià pénte 'a través de cinc' El mot epidiapente s’utilitzava per a designar un cànon a la 5a J alta com el núm 4 de L’ofrena musical de JS Bach titulat "Fuga Canonica in Epidiapente", mentre que el de subdiapente o hipodiapente indicava els cànons a la 5a J baixa
L’Opinió
Primera plana d’un número de L’Opinió (1-IX-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari d’esquerra publicat a Barcelona des del 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanelles.
Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels…
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb…
Patrick Swayze
Cinematografia
Actor i ballarí nord-americà.
Fill d’una professora de dansa, seguí cursos de dansa i interpretació i destacà com a esportista El 1972 anà a Nova York, on es graduà en dansa i s’inicià professionalment a Broadway Debutà en el cinema com a secundari en Skatetown, USA 1979, de W A Levey, i l’any següent començà una de les seves nombroses actuacions a la televisió, que continuà al llarg de tota la seva carrera El 1983 coprotagonitzà The Outsiders , de F F Coppola, pellícula amb la qual obtingué reconeixement Esdevingué una estrella el 1987 en el musical Dirty Dancing , d’E Ardolino, i aconseguí un èxit notable en Ghost 1990…
Antoni Besses i Bonet
Música
Pianista i compositor.
Estudià primer al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Gibert, J Zamacois i J Massià, i després amplià estudis a París, amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers Bèlgica, amb P Gevers Amb un repertori molt extens des del barroc fins als autor contemporanis, ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Com a compositor cal destacar la seva obra per a piano Seguit 1972, potser la més significativa, així com Música 17 1974, Joc de cadires , que fou executada al Festival de…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…
Oriol Izquierdo Llopis
Literatura catalana
Crític literari i editor.
Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg…
cicle de Wilson
Geologia
Període de separació i convergència de les plaques litosfèriques establert pel geofísic canadenc J. Tuzo Wilson, el 1966, en el qual distingí sis estadis.
Segons les dades de què hom disposa, només s’ha produït un cicle d’aquest tipus durant la història de la Terra, que acabà amb la formació de la Pangea a partir del desmembrament d’un continent anterior Però a diferents llocs del món es troben situacions actuals de cada un dels sis estadis En el primer, l’escorça sofreix processos d’aprimament i bombament que porten a la formació de valls de rift , com les del NE d’Àfrica Pel que fa al segon, hi ha una progressiva subsidència i comença l’expansió del fons de la conca es forma una mar estreta amb fenòmens evaporítics, com la mar Roja En el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina