Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Sant Martí de Caregue (Rialb)
Art romànic
El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al deganat de…
Sant Andreu de Bellveí (Calders)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les restes de l’edifici, originàriament romànic, bé que molt modificat F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellvei Long 1°59’24” — Lat 41°46’08” Per anar-hi cal seguir la mateixa ruta que per arribar al castell Caldrà, però, continuar, aigües avall, la pista anterior, la qual, després de passar pel mas Comelles, mena a l’antiga masia de Sant Andreu, prop de la qual hi ha la capella enrunada Cal fer a peu la darrera part del trajecte, tot seguint un…
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de…
Santa Maria de Marçà
Art romànic
La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154 Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats Més endavant també és…
Sant Joan d’Ascó
Art romànic
Aquesta església és la parròquia de la vila d’Ascó És situada dins el nucli primitiu de la població, antiga vila closa, a la riba dreta de l’Ebre En l’actualitat és un edifici classicitzant que té un absis d’estil gòtic de planta poligonal El primer esment d’una església a Ascó és de l’any 1151, quan possiblement el terme encara era a mans dels sarraïns El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va dotar la catedral de Tortosa amb motiu de la consagració del bisbe Gaufred d’Avinyó i es retingué per a la seva capellam les esglésies que hi haguessin en el futur a Ascó El 1163 Guillem…
Castell de Ribagorça (Tor-la-ribera)
Art romànic
Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant Cristòfol S, i des…
El que cal saber dels tumors malignes de fetge
Patologia humana
És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones…
El que cal saber dels tumors malignes d’os
Patologia humana
Els tumors malignes d’os són conjunts de cèllules derivades dels teixits que formen l’estructura òssia que, per causes desconegudes, adopten característiques anormals, es reprodueixen a un ritme superior al que és habitual, formen una massa que envaeix i destrueix els teixits sans més propers i, a través de la circulació sanguínia o limfàtica, atenyen d’altres sectors de l’organisme en els quals generen un nou tumor o metàstasi Els tumors malignes que deriven de l’os són poc freqüents, ja que en conjunt representen solament l’1% del total de tumors malignes de l’organisme És característic que…
Francesc del Vayo
Historiografia catalana
Prevere, teòleg i humanista.
Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’…
Antoni Oliver i Montserrat
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
El 1943 professà de teatí i el 1950 fou ordenat de prevere Es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1954 Entre el 1959 i el 1963 amplià estudis a l’Institut Catòlic de París i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg Alemanya El 1963 fou nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma i entre el 1971 i el 1994 fou vocal del Consell Rector de l’Estudi General També exercí com a professor ordinari d’història de l’Església al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca 1965-94 Com a investigador, centrà els seus estudis en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina