Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…
El metamorfisme hercinià
El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques…
El paisatge vegetal dels altiplans i conques centrals catalans (territori auso-segàrric)
Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…
El delta del Llobregat
Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…
L'evolució del planeta Terra
De la història remota a l’estructura actual Abans de parlar de la història de la biosfera cal parlar de la història del seu suport físic, el planeta Terra Cal parlar de la seva estructura Cal parlar de la tectònica de plaques, que determina la configuració i la distribució de continents i oceans, més variable que no pensem al llarg dels temps geològics i d’enormes conseqüències per a les condicions climàtiques i ambientals a què es troben sotmesos els organismes Cal parlar del modelatge de l’escorça terrestre pels agents atmosfèrics i orgànics, que també contribueix a la diversificació i a la…
Les societats agràries a l’època de la revolució
Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…
Santa Maria del Vilar (Vilallonga dels Monts)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta església, que fou seu d’una antiga pabordia de canonges regulars ECSA - A Roura Aquesta església, antigament seu d’una petita comunitat augustiniana constituïda en pabordia del priorat de Lledó, és situada uns 2 km al sud del poble de Vilallonga dels Monts Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 40,8” N - Long 2° 54’ 25,2” E Des de Vilallonga, hom hi arriba per una carretera que segueix la riba dreta del riu de Vilallonga PP Història La història d’aquesta església està estretament relacionada amb la canònica augustiniana de Santa Maria de Lledó Alt Empordà,…
Breu història del clima
Les eres glacials Entre els diversos factors que al llarg de la història geològica de la Terra han contribuït, i encara contribueixen, a la configuració gradual però contínua de la superfície terrestre, les fluctuacions climàtiques tenen un paper de màxima importància Les grans glaciacions que s’han succeït periòdicament al nostre planeta al llarg de milions d’anys són el fenomen més conegut i destacat vinculat a aquestes oscillacions tèrmiques Avui dia, el clima predominant a la Terra és del tipus anomenat interglacial, és a dir calorós Però sembla que aquesta no ha estat una condició…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…
El poder i la ideologia
La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina