Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
Literatura 2011
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Un dels fets més rellevants de l’any literari català va ser la publicació de Jo confesso , la nova novella de Jaume Cabré Després de l’èxit nacional i internacional que va assolir fa set anys amb la seva novella anterior, Les veus del Pamano , la nova publicació va despertar una enorme expectació, poc habitual entre els llançaments editorials catalans En menys d’una setmana es van esgotar gairebé els 18000 exemplars de la primera edició i l’editorial va anunciar un nou tiratge de 5000 exemplars més L’estratègica aparició de la novella, pocs dies abans de l’inici de la…
L’imparable ascens del capitalisme
D’entre les tasques clàssiques de la historiografia, la caracterització del canvi social és, ben segur, la més difícil i decisiva No té res d’estrany que sigui així, ja que qualsevol noció de canvi històric —per a negar-lo o per a afirmar-lo— pressuposa una concepció determinada de la naturalesa de la societat i dels factors que la poden fer canviar en una o altra direcció És molt lògic, per tant, que la consideració del present condicioni la manera de comprendre i mesurar el canvi històric en societats del passat, i d’aproximar-s’hi Per la mateixa raó, la relació passat-present és més…
La Vall d’Aran
Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…
L'aprofitament dels recursos vegetals a les selves plujoses
Collir sense plantar La selva plujosa equatorial proporciona un ampli ventall de recursos vegetals útils que han satisfet tradicionalment les necessitats bàsiques dels seus habitants D’altra banda, i cada vegada més, també els proporcionen sovint una font d’ingressos mitjançant el comerç local dels productes de la selva Alguns d’aquests productes que són comercialitzats internacionalment poden ser articles rellevants per a les economies nacionals dels països que els exporten Tot i que bona part de la riquesa vegetal encara està per explorar, hi ha un reconeixement creixent del gran potencial…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…
Lingüística 2013
Lingüística i sociolingüística
L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…
El poder de la ciutat
L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…
L’espai i l’escenografia
Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…
Les fonts d'energia
L’energia, pilar del món modern Per a viure, comunicar-se, moure’s, transformar, produir, etc, cal energia L’energia és fonamental per a la indústria, l’agricultura i les activitats comercials fa moure els cotxes, els trens i els altres mitjans de transport és necessària per a la calefacció i la refrigeració de cases i oficines, per a illuminar, per a cuinar L’energia que fem servir deriva principalment dels combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, i, en menor mesura, dels combustibles nuclears isòtops de l’urani i el tori Aquests combustibles estan condemnats, tard o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina