Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc on sorgí la vila Primerament fou sufragània de l’església del castell per esdevenir parròquia a mitjan segle XII Depengué primerament dels senyors del castell, després de la canònica de l’Estany i finalment passà a la dependència episcopal El lloc de Sallent és documentat des del 955 l’església, el 1022 i, indirectament, el 1133, quan el bisbe de Vic confirmà les possessions de la canònica de l’Estany que posseïa l’església de Sant Esteve de Sallent i les seves sufragànies, i en una nova confirmació del 1204 hi figuren la…

La primera referència d’aquesta torre és de l’any 904, quan surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Parets El seu primer propietari fou el monestir de Sant Cugat del Vallès, però, posteriorment passà a mans de la família Vilatzir A la darreria del segle X —entre el 990 i el 993—ja trobem documentat el lloc i terme de Vilatzir Un Bernat de Vilatzir, a l’inici del segle XIII donà impuls per a la construcció de l’església romànica de Parets, consagrada el 1207, en la qual el llinatge dels Vilatzir tenien la seva necròpoli familiar A partir de l’any 1548 adoptà el…

Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del monestir…

Cretes pertanyia inicialment al gran terme i al castell de Calaceit És documentat des del segle XII La seva història és parallela a la de Calaceit i per això el 1209 passà a poder del bisbe de Tortosa, raó per la qual en la concòrdia del 1210 restà adscrita a la diòcesi de Tortosa, de la qual va dependre fins el 1957 El bisbe de Tortosa la cedí poc després als calatravesos, però sempre va conservar alguns dominis al lloc, per la qual cosa a partir del 1295 l’orde i el bisbat de Tortosa mantingueren un important plet durant molts d’anys La seva església parroquial, documentada des del 1209, va…

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de…

Ingressà al cor de la capella reial, aleshores sota la direcció del compositor i organista John Blow, on està documentat el 1685 Entre el 1692 i el 1695 fou organista al Winchester College i el 1699 fou nomenat organista de la catedral de Saint Paul de Londres Cinc anys més tard esdevingué mestre del cor, i poc després compartí el càrrec d’organista de la capella reial amb William Croft fins el 1707, any en què se suïcidà Clarke compongué música religiosa, odes, cançons, música incidental per a teatre i peces instrumentals Aconseguí la seva reputació com a compositor d' anthems…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de…

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela…

Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu…

Documentat a Barcelona entre el 1662 i el 1682 en els treballs de rajoleria de la Casa de Convalescència, la continuació dels quals, fins el 1685, anà a càrrec del seu propparent Pau Passoles És un dels conjunts de composicions més importants dels que a Catalunya són conservats al seu lloc els deu plafons dedicats a la Vida de Sant Pau , formen la sèrie més nombrosa Així i tot són remarcables el frontal i el sòl de la capella, com també els arrimadors de l’escala amb profusió de gerros, fullatge i ocells, alternant-se amb els balustres,…