Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
Les grans colònies industrials
Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per…
La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens
Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Una plaga potencial de les sureres
Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti 2,7-3 mm de llargada Juli Pujade-Villar Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids Cynipidae que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica, tot seguint la distribució de les plantes hoste les fagàcies perennifòlies alzina, alzina surera i garric Algunes espècies del…
La Industrial Cotonera.1853-1877
Anunci Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872 La Industrial Cotonera 1853-1877 tingué també una història curta, amb la dissolució de la societat al capdavall La societat fou autoritzada per Reial Ordre de 8 de juny de 1853 i es constituí l’1 de juliol del mateix any Tenia un capital molt important dotze milions de rals o 600000 duros, representats per 6000 accions de 2000 rals cadascuna L’objectiu social era, lògicament, el filat i el teixit de cotó Utilitzava mule-jennies , selfactines i contínues Tenia una fàbrica de filats a Barcelona, el carrer d’…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
Plomatges tropicals mediterranis
Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
La cara i la creu Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus ECSA L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans La…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina