Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
casa en filera
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les cases de forma idèntica o semblant unides per les parets laterals, que tenen sovint un pati o jardí.
oscil·lometria
Medicina
Determinació de les oscil·lacions de les parets arterials ocasionades pel flux sanguini i la pressió arterial, per mitjà de l’oscil·lòmetre.
Hom l’empra per a conèixer l’estat de les artèries estudiades
prosènquima
Botànica
Teixit vegetal compacte, format per cèl·lules allargades, d’aspecte fibrós, amb parets cel·lulars gruixudes i amb poc o nul contingut cel·lular.
cancell
Construcció i obres públiques
Clos format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
fris
Faixa de paper pintat, drap, estora de jonc, fusta, etc, que hom sol col·locar a la part inferior de les parets.
fris
Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
aireig
Construcció i obres públiques
Marge que hom deixa entre la punta de la biga i les parets laterals del forat on ha d’anar encastada.
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…
porxo
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cobert format per tres parets i teulada que permet d’aixoplugar-s’hi o d’aixoplugar-hi vehicles, eines, bestiar, etc.
leptosporangiades
Botànica
Subclasse dels filicòpsids caracteritzada pel fet que els esporangis es formen a partir d’una sola cèl·lula i tenen parets uniestratificades.
Comprèn els ordres de les filicals, de les hidropteridals i de les osmundals