Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’església pel seu costal sud-oest, l’únic que queda sencer, ja que la resta es troba en estat de ruïna ECS - A Roig Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al bell mig del poble de Naens, de manera que el carrer principal ocupa l’àmbit de la seva nau Mapa 33-11252 Situació 31TCG285887 Per anar-hi cal prendre una carretera que surt de Senterada, que porta a Naens i Cadolla JAA Història Possiblement, aquesta església, situada al costat del cementiri, fou l’església parroquial de la vila abans de la construcció de l’actual església de Sant Esteve, situada a la part alta…

Situació Restes de la torre, de planta circular, que juntament amb un mur totalment desaparegut constituïen aquesta malmesa fortalesa ECSA - J Bolòs El castell era situat al petit turó que hi ha en un dels extrems del poble, que s’estén des del castell fins a l’església Mapa 33-11252 Situació 31TCG387792 Cal agafar la carretera que surt de la Pobla de Segur i que mena a Claverol i a Hortoneda de la Conca JBM Història Malauradament no hi ha notícies històriques directes sobre aquest castell Hortoneda, topònim conegut des de l’any 958, tenia cinc focs el 1381 i pertanyia a Arnau d’…

Situació Capella del veïnat de la Torre, ara convertida en parroquial de Llessui ECSA - JA Adell L’església de Sant Julià es troba en el barri de la Torre de Llessui, que és situat al costat del nucli urbà de Llessui Mapa 33-10214 Situació 31TCH419020 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a Llessui, descrit en la monografia precedent JAA Història L’església de Sant Julià devia ser la capella del desaparegut castell de la Torre —documentat des del 1011 i el 1035—, i, per tant, degué restar vinculada històricament al castell, malgrat que no aparegui esmentada…

Hom suposa que el nom de la vila Sancti Tirsi s’ha de relacionar amb l’actual santuari de Sant Quiri de Sas, enlairat a la muntanya homònima 1 621 m, que fa de partió d’aigües entre la vall d’Erta i de Manyanet Des del punt de vista estratègic, l’indret ofereix una gran panoràmica de la rodalia A més a més, en la donació del lloc que van fer l’any 1069 els comtes Artau I i Llúcia de Pallars Sobirà, a favor de Sant Genís de Bellera, és diu que “ donamus glori vestre in territorio Sasso, in loco qui ab antiquis nominatur Subiligas aut nunc nominatur Sancti Tirsi ab integrum ”, la qual cosa…

Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…

Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fornells de la Muntanya des del costat de migjorn M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Martí de Fornells de la Muntanya es troba a la part alta, a l’extrem nord-occidental del poble homònim que queda a la vora esquerra del riu Rigart, en plena vall de Toses, a 1 280 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG217864 Per anar-hi cal agafar la mateixa carretera per anar a Toses, que es troba a 5 km de Planès, on també passa la via fèrria de Barcelona Puigcerdà, poc abans de començar el famós túnel del Cargol, que…

Situació Absis dels segles XII-XIII, l’únic element romànic de l’actual església parroquial de les Ventoses ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és dins el nucli urbà del poble de les Ventoses, situat sobre la carretera de Balaguer a Agramunt JAA Mapa 33-14360 Situació 31TCG350293 Història L’església parroquial de les Ventoses s’esmenta documentalment l’any 1179, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l’abadia de sant Pere d’Ager segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l’ecclesiam de Ventoses ,…

La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum…

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…