Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
engranatge

Diversos tipus d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.
Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a…
bàscula

bàscula biestable:, sortides) a, esquema teòric; b, representació simbòlica (E, entrada; S i S’
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més una entrada…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència…
Casal de Vilamuntà (Tavèrnoles)
Art romànic
Situació Penyal damunt el qual hi havia erigit el casal M Anglada El casal o domus de Vilamuntà fou en altre temps la casa senyorial d’una família noble, avui desconeguda Es troba situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,3 —y 45,0 31 tdg 473450 L’accés a les ruïnes del casal de Vilamuntà és particularment difícil, perquè cal cercar-les enmig del bosc, sense referències ni accessos clars L’única manera d’arribar-hi és a partir de la Casadevall, on s’arriba per la carretera de Savassona al parador nacional de Sau…
Castell de Montferri o Rocamora, abans de Puigtinyós
Art romànic
Les notícies documentals sobre aquest castell són escasses Amb tot, sembla que la primera referència del castell de Puigtinyós és de l’any 1072, quan surt esmentat en la carta de població que Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicarda atorgaren a Guillem Isarn Degué ésser en un primer moment un castell subsidiari del castell de Castellví de la Marca Com aquest, fou una fortalesa dels Castellvell A l’inici del segle XIII la senyorejava Guillema de Castellvell, que es casà amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn Un fill d’ambdós, Guillem II de Montcada, en…
Santa Maria de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de…
Santa Maria de Bonrepòs (la Morera de Montsant)
Art romànic
Antic monestir cistercenc femení situat al sud-est de la Morera de Montsant, a l’indret de l’actual mas de Sant Blai Cal cercar el seu origen amb posterioritat al 1170, quan al lloc es creà un eremitori que a la darreria del segle va entrar en conflicte amb l’acabat de crear monestir d’Escaladei L’any 1203 s’arribà a un acord i sembla que els ermitans de Bonrepòs van passar a integrar-se a la cartoixa l’any següent Bonrepòs aleshores va ser donat pels ermitans a Pere Balb i la seva esposa Guillema per tal de bastir-hi un nou monestir De resultes d’aquesta donació, a l’entorn del 1215, Santa…
Mol·lusc contagiós
Patologia humana
El mollusc contagiós , o Molluscum contagiosum , és un trastorn infecciós d’origen víric caracteritzat per l’aparició a la pell d’unes petites lesions sobre elevades, agrupades o disseminades, que remeten espontàniament L’agent etiològic del trastorn és un virus que actualment no té una denominació específica, però que, pel caràcter microscòpic, és classificat dins la família de les Poxviridae El contagi es produeix per contacte directe amb les lesions cutànies, sovint en el transcurs de les relacions sexuals, o bé per mitjà d’objectes o elements contaminats, com ara roba íntima, tovalloles…
Tolerància i complicacions de la hipertèrmia
Patologia humana
La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal Les febres transitòries i lleus no ocasionen…