Casal de Vilamuntà (Tavèrnoles)

Situació

Penyal damunt el qual hi havia erigit el casal.

M. Anglada

El casal o domus de Vilamuntà fou en altre temps la casa senyorial d’una família noble, avui desconeguda. Es troba situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 47,3 —y 45,0 (31 tdg 473450).

L’accés a les ruïnes del casal de Vilamuntà és particularment difícil, perquè cal cercar-les enmig del bosc, sense referències ni accessos clars. L’única manera d’arribar-hi és a partir de la Casadevall, on s’arriba per la carretera de Savassona al parador nacional de Sau. (JAA)

Història

Aquest casal es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona. Degué ser un casal d’una família important, però totalment desconeguda.

El terme de Savassona es documenta a partir de l’any 889, quan Arnebert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i la seva muller Ermengoda una vinya, situada al territori d’Osona, al terme de Savassona.

El casal no es documenta fins el 1237. L’any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona tota la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, situat tot a la parròquia de Sant Pere de Savassona.

A partir d’aquest moment ja no deixà de pertànyer al domini dels Savassona; no obstant això, l’edifici ja estava en ruïnes a mitjan segle XIV. (APF-ABC)

Casa forta

L’estat emboscat de les minces restes que es conserven de la domus (només és visible el seu setial, amb un mur de poca alçada i de bon carreu, d’època romànica), fa aconsellable de reproduir la descripció que en feu l’arquitecte Josep M. Pericas la tardor de l’any 1917, quan les visità en el curs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d’Osona:

“Les ruïnes estan situades sobre d’un turó a l’E de la Casa de Vall (al mapa d’en Brossa dins la Vall). No se’n pot pas treure el pla. Hi ha una paret d’uns 2 cm de llarg per 1 d’altura orientada de llevant a ponent quasi amb exactitud. Té 7 pams de gruix i un aparell del segle XI o XII. Fragments de teula ordinària són abundants. Carreus groguencs.”