Resultats de la cerca

Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni Ros i Güell Una inicial influència del…

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’…

Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…

La parròquia de Lles, amb el topònim escrit sota la forma Lesse , és citada a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que sembla que en realitat fou redactat a la darreria del segle X Vers mitjan segle XI, el 1041, hom troba un nou esment del lloc de Lles en el testament de l’arxilevita Guillem Bernat, el qual testà abans d’emprendre un viatge a Roma segons s’especifica en el document, llegà a Santa Maria de la Seu la meitat dels alous que posseïa en diverses villes del comtat de Cerdanya, entre les quals la villa de Less Una altra…

Situació Mur de ponent d’aquest enigmàtic edifici Jl Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església es troben un quilòmetre a l’est del serrat del Sabater, per la carretera que des d’aquell indret surt en direcció a Anya, tot creuant el barranc de Segues o de Vall-llebrera El jaciment és uns 200 m al nord de la carretera JRG Mapa 33-13328 Situació 31TCG418434 Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta església Podria correspondre a alguna de les esglésies documentades en el terme de Montmagastre de les quals hom desconeix l’emplaçament, com Santa Maria de Camp-ras o Sant Pere…

Situació Ruïnes del sector de capçalera d’aquesta capella situada al bell mig del tossal del castell ECSA - J Bolòs Les restes d’aquesta església són al bell mig del tossal del castell, vers ponent de la carena Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior JBP Història Les referències que tenim d’aquesta església són pràcticament nulles L’únic esment possible és una referència segons la qual el 1061 el monjo Guitart, en compliment de la darrera voluntat del seu oncle el prevere Baró, que havia mort juntament…

Vida Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany Entre el 1663 i el 1669 estudià amb JB Lully i altres mestres a París A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A Corelli Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar,…

Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en desús El…