Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…
Catalans a Cuba: comerç i emigració
Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…
Capmany, Caresmar i el naixement de la història civil
A de Capmany, M Ferran, 1871 GCI / GS Els escriptors del segle XVIII que avui qualifiquem sense dubtes com a historiadors distingien molt clarament entre “erudició” i “història” Per “erudició”, entenien l’aportació de documents i les discussions monogràfiques directament derivades d’ella Per “història”, les visions panoràmiques del passat, presentades en l’elegant forma narrativa posada a punt pels clàssics grecoromans i humanistes, i amb un fort component reflexiu Feia temps que erudició i història evolucionaven per separat i, sovint, en un clima de menyspreu recíproc entre els historiadors…
Pledejar contra el senyor
Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a…
Els musulmans a les Balears
L’any 1232, Jaume I concloïa les operacions de conquesta de Mallorca en obtenir la submissió d’un grup de musulmans refugiats a les muntanyes A partir d’aleshores, les Balears oferiren un panorama sociopolític peculiar El rei detingué el domini feudal sobre l’arxipèlag i va lliurar privilegis que afectaren les Illes, tot i que la seva sobirania es trobava mediatitzada per la concessió de Mallorca a l’infant de Portugal, pel tractat de vassallatge de Menorca ambdós del 1231 i perquè Eivissa es mantenia sota control musulmà En resum, doncs, Jaume I governava un territori amb una població…
Els cònsols de Perpinyà
“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com els majors, i que regeixin els seus béns…
Fragment dels Usatges de Barcelona
Pàgina d’un exemplar dels Usatges de Barcelona , segles XIII-XIV ACA-ECSA / GS “12 El batlle mort, ferit, apallissat o pres, si és noble i menja pa de forment tots els dies i cavalca, que sigui indemnitzat com un cavaller El batlle que no és noble que rebi la meitat d’aquesta esmena 13 El pagès o tot altre home que no té altra dignitat que la de ser cristià, que li sigui pagada una esmena de sis unces d’or Si ha estat ferit, dues unces Que la mutilació i els cops rebuts li siguin indemnitzats amb diners d’argent, segons estableix la llei 14 Si algú fereix a qualsevol a la cara, amb una…
La difusió de les vinyes
“En el nom de Déu Jo Mir, que anomenen d’altre nom Llobet, a tu Aurundina i als teus fills, aquests són Unigil, Venrell, Guistrimir i Mascarell És manifest que vaig concedir a tu Aurundina, dona, i al teu marit difunt, Guifré, el pare d’aquests teus fills susdits, dues terres meves pròpies per a complantar per precària, les quals tinc al comtat de Barcelona, al Maresme, a la vila de Premià i al seu terme, perquè les plantessis i féssiu créixer les vinyes, tal com ho heu fet, i perquè us faci d’això una carta legítima de tota aquella meitat, per la vostra labor i plantació, tal com ho faig I…
L'escriptura ibèrica
Sota els noms d'escriptura ibèrica o signari ibèric es coneix un sistema d'escriptura emprat a la Península Ibèrica per a la notació de diverses llengües des del segle V aC fins al segle I dC Es tracta d'un sistema mixt que atribueix un signe alfabètic a cadascun dels fonemes vocàlics, nasals, sibilants, líquids i vibrants, però que reserva signes sillàbics per a les consonants oclusives labials, dentals i velars Estela ibèrica trobada a Civit, segle I aC, coll part J Sm Pel que fa a l'origen i l'evolució del sistema no hi ha encara un acord unànime Sembla, però, que s'hauria pogut…
El boom de la cuina catalana
Joan Roca a la cuina del seu restaurant, sd Celler de Can Roca La cuina realitzada als Països Catalans ha assolit la seva maduresa conceptual i creativa entre els anys 1997 i 2007 L’avantguardisme radical s’ha consolidat i, al mateix temps, ha aparegut un moviment per salvar de l’extinció la cultura gastronòmica autòctona D’aquesta manera, combinant progrés i conservació es tanca un cercle que altres cultures gastronòmiques més avançades, com la francesa i la italiana, feia temps que havien tancat Les arrels d’aquesta maduresa les van plantar, a la dècada de 1970, intellectuals de la…