Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
Titella
La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat…
Falciot pàl·lid
El falciot pàllid Apus pallidus és de la mateixa mida que el falciot negre, i sol associar-s’hi, ja que té els seus mateixos costums se’n diferencia, però, bé que no fàcilment, pel color del plomatge, no tan fosc, i per la taca blanca de la gola, que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia En els falciots, el mascle i la femella tenen el plomatge molt semblant Albert Montori Àrea de nidificació del falciot pàllid Apus pallidus als Països Catalans Maber, original dels autors El falciot pàllid és un migrador transsaharià que ve a les nostres latituds per niar La seva semblança amb el…
Milà reial
El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…
Ànec negre
Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions…
Rat-penat nòctul gros
Àrea de distribució del rat-penat nòctul gros Nyctalus noctula , punts blaus i del ratpenat nòctul petit N leisleri , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors És un rat penat gran i d’aspecte robust Té les orelles molt curtes la llargada és inferior a l’amplada i, plegades cap endavant, arriben a la meitat de la distància entre l’ull i el morro Els tragus és curt i ample Com les altres espècies de Nyctalus , té les ales llargues i esveltes Es diferencia del rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri perquè la longitud del tercer dit és compresa entre 90,5…
Rat-penat de bosc
El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva dentició consta de…
El morrut negre o morrut de l’atzavara
El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a mesura que l’…
Els illots occidentals de les Pitiüses
Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades sobre dos arcs…
L’alburn
L’alburn Alburnus alburnus no té gaire interès com a espècie pesquera a causa de la seva mida petita rarament supera els 15 cm de llargada, però ha estat introduït als rius i rierols catalans com a pastura i també es fa servir com a esquer viu per a altres espècies carnívores més populars en pesca recreativa Adolf de Sostoa La destrucció de l’hàbitat i la introducció d’espècies exòtiques són les principals amenaces per a la biodiversitat del planeta Si bé no totes les espècies exòtiques introduïdes representen un perill, n’hi ha algunes que per les seves característiques biològiques i…
Lluer
Àrea de nidificació del lluer Carduelis spinus als Països Catalans Maber, original dels autors El lluer, reproductor escàs relegat en una estreta franja dels Pirineus, i hivernant d’aparició comuna, però fluctuant a la major part del nostre territori, incloses les Illes, és una de les espècies més fortament caracteritzades per l’oportunisme Així, per exemple, si hi ha abundant menjar, la reproducció pot avançar força, i començar fins i tot el març o abans, o pot niar a zones bastant allunyades de la seva àrea normal de nidificació, i trobar-se, com ja ha passat, criant als Ports de Beseit L…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina