Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Sant Feliu de Calmella
Art romànic
Situació Aspecte actual de l’absis, després de la recent supressió dels contraforts que en dificultaven la visió ECSA - J Bolós L’església parroquial de Sant Feliu domina el coster en què es troba assentada la població de Calmella, situada al sud dels Aspres Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 10,8” N - Long 2° 40’ 31,1” E Hom arriba al petit nucli de Calmella per la D-13, la qual parteix de la D-615 d’Illa i Tuïr a Ceret al coll de Llauro i condueix fins al coll de Fortó, límit geogràfic entre el Rosselló conca de la Tet i el Vallespir conca de la Tec PP Història El lloc de Calmella,…
Cabassers

El Pont Vell sobre el riu de Montsant, a Cabassers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…
Castell i vila de Bellver de Cerdanya
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat ECSA - M Catalán El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí Mapa 35-10216 Situació 31TCG993918 La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna Pel lloc on es troben prop de la plaça del Castell i pel que indica la toponímia podem deduir que el…
Els bisbes d’Elna anteriors al 1300
Art romànic
Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…
Libèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita al N amb Guinea, a l’E amb la Costa d’Ivori, al S i al SW amb l’oceà Atlàntic i al NW amb Sierra Leone; la capital és Monròvia.
La geografia Libèria constitueix un vast altiplà que descendeix irregularment fins a la costa Hom hi distingeix la costa, baixa i regular, una àrea intermèdia de baixos turons, que s’eleva cap a l’altiplà interior de roques metamòrfiques precambrianes i que culmina als monts Nimba Guest House Hill, 1500 m El clima, subequatorial, és molt humit i calorós, amb temperatures mitjanes anuals de 25°C Les precipitacions es concentren de maig a octubre, més abundants a la costa que a l’interior a Monròvia, 3874 mm anuals Travessat per nombrosos rius, molt ràpids, tributaris de l’Atlàntic, el país és…
Christoph Willibald Gluck
Música
Compositor alemany.
Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…
la Terra Alta

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…
Vinaròs
El port de Vinaròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Maestrat, a la costa, a l’extrem nord-oriental de la comarca.
Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…
Castell d’Os de Balaguer
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic del poble d’Os de Balaguer arredossat als peus del castell ECSA - M Catalán Aquest castell és situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer Controlava la part alta de la vall del riu Farfanya Mapa 32-13327 Situació 31TCG108383 De la carretera que va de Balaguer a Àger surt la carretera que porta fins a Os El castell és a la part alta del poble JBM-FFLI Història D’origen àrab, el castell d’Os es documenta ja l’any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya, quan la meitat d’aquest castell fou donat a Santa Maria de la Seu d’Urgell pels…
Sant Tirs d’Oliola
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb un absis molt destacat, ornamentat amb decoració llombarda de factura molt evolucionada ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Tirs es troba a pocs metres de les ruïnes del castell És situada al primer replà del turó on s’assenta el poble, presidit pel seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història La primera referència documental d’aquesta església es remunta al 7 de juliol de l’any 1061, data en què Pere Miró, en el seu testament, donà la meitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina