Resultats de la cerca

Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic de Càncer…

Aquesta església parroquial es degué bastir a partir de la repoblació i l’organització definitives de l’indret de Porrera al final del segle XII i principi del segle XIII El 1170 el rei Alfons I va concedir la Vall Porrera amb els delmes i les primícies als canonges de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf El mateix féu Albert de Castellvell el 1171 El 1201 Arnau, prior de Sant Vicenç de Garraf, va concedir als habitants de la vall de Porrera una carta de poblament La parròquia de Sant Joan de Porrera sembla que inicialment va ser sufragània de la de Siurana, i encara probablement…

Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una…

L’església de Sant Vicenç, al terme de Garrosa, és documentada el 955 El 965 els executors del testament del comte Miró la van donar a la seu de Barcelona El 981 rebé una checova com a llegat testamentari de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El 994 el fill d’aquest, Guillem, que diu que la posseeix per carta del seu pare —el qual, al seu torn, la posseïa per venda del comte Miró—, la dona a la seu de Barcelona És probable, però, que el que posseïren Galí i Guillem fos només el cementiri, com a Sant Boi de Llobregat El 1032 és esmentat el pòrtic de l’església i el 1040 el seu altar…

Els seus escassos escrits sobre música, editats íntegrament en Leibniz et la théorie de la musique París, 1992, es troben dispersos en l’enorme massa de documentació que deixà sense publicar Algunes cartes, algunes referències puntuals en el si de textos filosòfics i un esbós de teoria musical constitueixen la seva aportació a la teoria de la música El principal tema de preocupació d’aquests escrits és el temperament tal com fou tractat per Ch Huygens, professor de matemàtiques de Leibniz, J Sauveur i Henfling No obstant això, en la musicologia actual, el nom de Leibniz és associat gairebé…

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…

La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie ~1369, que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre , convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández " vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier " També es té notícia de l’escaquer de les corts…

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno  1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter descriptiu i les nombroses…

Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc També es modificà el nombre de vots al consell de ministres, mesura que tingué més…

Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les…