Resultats de la cerca
Es mostren 5816 resultats
Ramon Monfà i Escolà
Cinematografia
Director.
Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que guanyà un premi…
ratolí

Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la…
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm…
La Palanca (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que hi mena FJM-…
Tomba dels Pins del Màrtir de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Tomba excavada en un bloc de roca sorrenca EFS Al marge meridional del replà que domina l’indret de la Ferreria, al lloc dels Pins del Màrtir, hi ha una roca sorrenca amb una tomba excavada que va ser localitzada per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG671312 L’accés més fàcil és seguir la pista que des de prop del final del camí de l’Aguda porta a la zona de la Torre d’en Domènecs Cal desviar-se cap a l’esquerra seguint un camí que porta als camps conreats del replà, els quals cal travessar caminant Necròpoli La sepultura és excavada aprofitant la superfície aplanada d’un bloc…
Castellot d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes de la torre J Bolòs Situades al cim d’un petit turó, damunt l’aiguabarreig dels rius Manol i Rissec, hi ha les restes d’una torre de planta gairebé rodona Segons la gent d’aquest indret, l’espècie de península on fou construïda aquesta torre antigament era més àmplia Darrerament, a causa de les riuades, s’ha reduït considerablement Mapa 258M781 Situació 31TDG927773 Venint de Figueres, abans d’arribar al poble d’Avinyonet de Puigventós, passat el pont del Rissec, a mà esquerra, hi ha una sèrie de xiprers, on podem deixar el cotxe Cal deixar la…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…
Castell de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt, amb el castell i l’església LPrat Gairebé al cor del municipi de Llanera, situat en una vall a uns 540 m d’altitud, hi ha el veïnat de cases escampades de Vallferosa, prop de la riera del mateix nom, afluent de la de Llanera La torre i l’església parroquial de Sant Pere són situades al mig del vessant occidental d’aquesta vall Mapa 329M781 Situació 31TCG712358 Hom hi pot anar per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 19, a mà esquerra, surt una pista que duu al mas Clavells A la part de darrere la casa comença un camí força dret, el qual en uns quinze…
Forns de ceràmica de Casa En Ponç (Berga)
Art romànic
Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina