Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Anselm Albareda i Ramoneda
Anselm Albareda i Ramoneda
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliotecari i cardenal.
Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica 1926 Ben…
, ,
L’Atles geològic de Catalunya
Reproducció d’una de les pàgines cartogràfiques de l’ Atles geològic de Catalunya IGC L’any 2006 es va donar per finalitzada l’elaboració de la primera versió de la Base de dades geològiques 150000 de Catalunya Aquesta base oferia per primer cop informació geològica digital, contínua i homogènia de tot el territori de Catalunya a una escala superior a 1250000 En la seva elaboració es van prendre com a punt de partida els mapes geològics de la sèrie MAGNA acrònim de Mapa Geológico Nacional publicats per l’Instituto Geológico y Minero de España Els continguts d’aquests mapes van ser…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Història
Crònica de finals del segle XII, augmentada posteriorment amb altres addicions, totes fetes al monestir de Ripoll.
Desenvoupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de…
Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis
Educació
Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis són instruments de representació d’espais físics Cadascun d’aquests instruments té una funció de representació diferent de la resta A continuació observa la definició sobre cada un d’aquests gràfics Els mapes Són la representació gràfica o dibuixada d’una superfície terrestre sobre un paper o una superfície plana Un aspecte molt important que cal considerar sempre en qualsevol mapa és l’escala amb què està representat L’ escala És la relació que hi ha entre la mesura de les zones representades al mapa i la seva extensió en la…
gigantomàquia
Religions de Grècia i Roma
Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus, per venjar la sort dels Titans precipitats al Tàrtar.
Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
Cèsar Borja
Història
Cristianisme
Cardenal, duc de Valentinois.
Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació…
Mare de Déu de Buràs (Montanui)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de quilòmetres, a la…
Fortunio Bonanova
Música
Cinematografia
Actor i cantant mallorquí.
Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…
,
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina