Resultats de la cerca

La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters

El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…

Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…

Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est És un edifici simple, bon prototip dels que foren con ruïts a la comarca durant els segles XII-XIII F Tur Situada a uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirc de Colera, hom pot veure, isolada, l’església de Santa Maria, antiga parròquia de la població que vivia escampada dins la demarcació del cenobi Mapa 220M781 Situació 31TEG049961 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que hem indicat per al monestir de Sant Quirc JBH-MLIR Història L’acta de consagració de l’església de Sant Quirc de Colera, de l’any 1123, fa referència per…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Morfologia La serp verda Malpolon monspessulanus és, amb la serp blanca Elaphe scalaris , una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes Hom la caracteritza per la forma del cap, estret, amb la part superior deprimida i una mena de cresta supraocular que li atorga una mirada peculiar la coloració és variable, malgrat el nom, i oscilla entre el bru i el verdós, amb taques o sense els joves posseeixen un dibuix més viu que els adults, més uniformes Lluís Solé És una serp de cos llarg subcilíndric, relativament esvelt però robust i fort La cua és afilada i el coll poc marcat…

A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge … En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s… que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…

Miniatura l’estereotip de les coses japoneses La puixant indústria metallúrgica, sobretot l’automobilística, potser ha esvaït una mica aquesta imatge típica i fins i tot tòpica, però l’altre sector dominant, el de l’electrònica, consolida amb escreix el prestigi convencional Miniatures artístiques de tota mena i circuits electrònics miniaturitzats, certament, però també, potser sobretot, miniatures en els paisatges, trencaclosques policromats als antípodes de les uniformes monotonies del monoconreu extensiu o de les interminables boscúries d’arbres coetanis, tan corrents en altres contrades I…

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…