Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…
Solidaritat Catalana
Història
Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any 1906.
Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…
Falange als Països Catalans
La Falange y Cataluña , Saragossa, c 1936 Coll R Surroca / GS Falange Española de las JONS FE-JONS fou una organització marginal arreu de l’Estat i també a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears Tot i això, factors tals com ser la versió espanyola dels feixismes italià i alemany —com la percebien l’esquerra o el centredreta que governava els anys 1933-36—, tenir com a líder un fill de l’exdictador, i, alhora, portar a terme un activisme de carrer, en un estira-i-arronsa de provocacions mútues amb les esquerres, proporcionaren al Movimiento un ressò superior al que corresponia a la…
Sinn Féin
Història
Moviment nacionalista i republicà irlandès, creat el 1902 per Arthur Griffith.
Lluità per la independència d’Irlanda contra la Gran Bretanya El 1916 desencadenà una revolta que, malgrat ésser durament reprimida, obtingué un gran ressò En les eleccions del 1918 al parlament de Dublín, el Sinn Féin, dirigit per Eamon de Valera, obtingué un gran triomf Oposat al tractat del 1921 pel qual la Gran Bretanya reconegué l’existència de l’estat lliure d’Irlanda, continuà la lluita De Valera se’n separà per formar el Fianna Fáil 1926 A través del seu braç armat, l’ Irish Republican Army IRA, inicià un seguit de campanyes a Irlanda del Nord, que culminaren en un estat de guerra…
Turquia 2015
Estat
Al novembre es va celebrar una trobada per millorar les relacions de la Unió Europea i Turquia i gestionar la crisi dels refugiats En la foto, d’esquerra a dreta Donald Tusk, president del Consell Europeu, i el primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu © The European Union La política interna va venir definida per les accions del president Erdoğan i el seu partit per tal de mantenir-se en el poder En les eleccions legislatives celebrades al juny, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament AKP del president Erdoğan va perdre la majoria al Parlament Tot i que va obtenir el 40,8% dels vots, va…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
Dret balear
Llei orgànica promulgada el 25 de febrer de 1983 i vigent fins el 2007 que atorgava a les Illes Balears un règim d’autonomia.
La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions del 1977, un…
Iniciativa d’Esquerres
Partit polític
Partit inscrit al gener de 1998 per Iniciativa per Catalunya-Verds per a concórrer a les eleccions municipals de 1999 amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i la federació Progrés Municipal de Catalunya a Igualada (7.183 vots, 44,9%; 10 regidors) i Tortosa (4.696 vots, 31,5%; 7 regidors).
Antoni Almarcha n’és pesident
Hortolans i rabassaires
Associacionisme agrari al final del segle XIX Les organitzacions anarquistes i socialistes van trobar dificultats per a implantar-se al camp, entre d’altres coses, a causa de les diverses condicions interregionals del camperolat, els distints règims de propietat i les diferències entre les relacions contractuals I també en l’àmbit rural van tenir major difusió les idees favorables a la generalització i al repartiment de la propietat que les dirigides a abolir-la, que defensaven els collectivistes anarquistes i socialistes En aquest sentit cal tenir en compte també l’…
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana dela Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics dela Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N,…
Catalunya: temps de tripartits
Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina