Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
© Fototeca.cat
Art
Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…
música de Salamanca
Música
Música desenvolupada a Salamanca (Castella i Lleó).
La música s’ensenya a la Universitat de Salamanca des de mitjan segle XIII i era una de les màteries de l’anomenat quadrivi, format també per l’aritmètica, la geometria i l’astronomia La plaça de mestre de capella de la catedral era un càrrec especialment cobejat, ja que durant molt de temps comportà obtenir la càtedra de la universitat Aquesta capella catedralícia arribà a ser una de les més notables del món hispànic, amb un important nombre de músics i de cantants Durant els segles XVI i XVII hi visqueren diversos organistes i teòrics musicals de renom, el més conegut dels quals fou el…
Agustí Centelles i Ossó
Fotografia
Fotògraf.
D’infant es traslladà a Barcelona amb la seva família Treballà en oficis diversos i s’introduí en la fotografia a través de l’ Agrupació Fotogràfica de Catalunya , de la qual esdevingué més tard un membre destacat Sobresortí com a repòrter gràfic en publicacions com ara El día gráfico , La Humanitat , Diario de Barcelona , La Publicitat o La Vanguardia Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complets d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 de juliol de 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la Guerra Civil, com ara les batalles de…
música de Còrdova
Música
Música desenvolupada a Còrdova (Andalusia).
Els àrabs l’ocuparen el 711, i el 1236 Ferran III de Castella la conquerí Abderraman I 731-Còrdova 788, primer emir independent de l’Àndalus, i els seus successors convertiren Còrdova en un centre cultural important La ciutat tenia una madrassa, centre d’ensenyament religiós dels països islàmics, on la música formava part dels estudis Entre els músics de la cort destacà Ziryab segle IX, provinent de Bagdad i que portà a la cort les influències orientals Ferran III reconvertí la mesquita en catedral, i en la seva organització, des del principi, es concedí molta importància a la música L’època…
Francisco Asenjo Barbieri
Historiografia
Música
Compositor, director d’orquestra, musicòleg i historiador castellà.
Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…
,
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (I)
« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon, però, aquest panorama amb el…
Capmany, Caresmar i el naixement de la història civil
A de Capmany, M Ferran, 1871 GCI / GS Els escriptors del segle XVIII que avui qualifiquem sense dubtes com a historiadors distingien molt clarament entre “erudició” i “història” Per “erudició”, entenien l’aportació de documents i les discussions monogràfiques directament derivades d’ella Per “història”, les visions panoràmiques del passat, presentades en l’elegant forma narrativa posada a punt pels clàssics grecoromans i humanistes, i amb un fort component reflexiu Feia temps que erudició i història evolucionaven per separat i, sovint, en un clima de menyspreu recíproc entre els historiadors…
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
Grupo Círculo
Música
Conjunt instrumental creat el 1983 a partir de la nova etapa que aquell any inicià el Círculo de Bellas Artes de Madrid, i que s’ha confirmat com un dels principals conjunts instrumentals en el camp de la música contemporània a Espanya.
Des de la seva creació ha participat en els principals festivals, no solament estatals, sinó també de ciutats com París, Milà, Roma, Estrasburg, Bordeus, Zagreb i Nova York Especialment actius en el terreny discogràfic, han enregistrat més d’un centenar d’obres de música espanyola de les últimes dècades Entre els seus darrers discos, figuren el Concert per a fagot i conjunt instrumental , de Joan Guinjoan, i l’obra de cambra de Joaquim Homs, sota la batuta del seu director titular, José Luis Temes El grup és integrat per Salvador Espasa flauta, Carmen Guillén oboè, Salvador Vidal clarinet,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina