Resultats de la cerca
Es mostren 3055 resultats
Castell de Malagastre o d’Antona (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Les restes del castell de Malagastre o d’Antona i del poblat ibèric que hom ha descobert en el mateix lloc són situades en el tossal que domina el meandre que el Segre forma davant mateix del santuari romànic de Salgar Mapa 33-13328 Situació 31TCG355402 S’hi accedeix pel vessant nord del jaciment Cal agafar la carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins just passat el pont que travessa el riu abans del poble de Vernet, on neix una pista a l’esquerra que, parallela al curs del riu, porta fins al peu del tossal, al qual s’accedeix per un camí de cabres ben marcat CAT-…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…
Coserans

Vescomtes de Coserans
©
Regió de Gascunya, Occitània, al vessant septentrional dels Pirineus, a la conca del Salat.
És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al…
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa, dedicada a Santa Maria, dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final …
Castell de Creixell (Borrassà)
Art romànic
El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre…
Sant Iscle de Senyús (Cabó)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest d’aquesta església que presidia l’abandonat poble de Senyús T Pollina Aquesta església es troba al poble, abandonat, de Senyús, situat a uns 4 km de Cabó per una pista, en molt mal estat, que surt de Cabó, al costat de l’actual església parroquial JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG519772 Història El poble de Senyús apareix com a lloc de procedència d’alguns dels signants de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat, l’any 1162, pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç Senyoria de la família Caboet, passà al vescomtat de Castellbò per l’…
Castell de Galliner (Isona)
Art romànic
És citat per primera vegada l’any 1055 en la donació que el vescomte Bernat i la seva muller Adalgardis feren a Santa Maria de la Seu d’un alou situat “ inter castrum de Galiners et Eramont ” i reapareix el mateix any i el 1056 com a afrontació septentrional del castell de Mur que el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la comtessa Valença, i com a afrontació occidental dels castells de Llimiana, Mur i Orcau que el mateix comte donà propter nuptias a la comtessa Valença El castell de Galliner és troba lligat al llinatge homònim Entre el 1080 i el…
Sant Lluc d’Ulldecona
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de Sant Lluc es remunten al segle XIII És possible que quan l’any 1274 el mestre d’Amposta, Berenguer d’Almenara, donà llicència als habitants d’Ulldecona perquè es poguessin traslladar del castell d’Ulldecona —on hi havia el primitiu nucli de poblament— a la vall, per a formar una nova població, tant l’església de Sant Lluc com el nou nucli d’Ulldecona ja existissin de poc temps abans Fem aquesta afirmació perquè sovint les concessions formals per a la fundació d’un nucli poblacional a l’edat mitjana es feien posteriorment, és a dir, quan la vila o poble…
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina