Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
Sant Julià del Congost (Sant Martí de Centelles)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu En aquest moment, el 1719, l…
Pont d’Isavarre (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Un dels muntants o arrencada de l’arc d’aquest desaparegut pont, ensorrat fa pocs anys ECSA - J Bolòs El pont d’Isavarre és situat a la part baixa del poble, a ponent, sobre el riu Noguera Pallaresa, en el camí que portava cap a Sorpe Actualment és en ruïnes Mapa 33-9181 Situació 31TCH443238 Molt poc abans del revolt que hi ha a la carretera, quan passa per sota la població d’Isavarre, surt un camí a mà esquerra que passa pel costat dels horts, i mena fins a les restes del pont Pont D’aquest pont, que devia ésser força llarg, actualment només es conserva part dels dos muntants de l’…
Valor energètic dels nutrients
Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de lípids, 9,30 i la…
Teodoric
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (904-937).
Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat…
Castell de Faió
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta fortalesa, en la qual es poden veure encara diverses espitlleres obertes als murs ECSA - J Colomé El castell és situat al cim d’un esperó rocós que s’alçava sobre el poble i sobre el riu Matarranya Actualment, en haver restat negat el poble per l’embassament de Riba-roja, el castell queda poc per damunt del nivell de l’aigua Mapa 31-17 443 Situació 31TBF784697 A l’entrada del camí que des de la carretera porta al poble nou de Faió, surt a mà esquerra una pista que condueix fins a l’abocador d’escombraries Des d’aquí, a peu, cal seguir el…
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Sant Esteve de les Pereres o d'Ancs (Urtx)
Art romànic
Situació Estat en què es podia contemplar aquesta església fa cinc anys, abans d’iniciar-se’n la restauració ECSA - Rambol És situada a la Perera de Baix, una de les dues parts, juntament amb la Perera de Dalt, que formen el veïnat de poques masades de les Pereres, a llevant del terme, vora el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG123953 La Perera de Baix és a 1 km a l’est de Queixans, poble que és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història L’església de les Pereres és esmentada amb la forma Hansi en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data de l’…
Pulmó de criador de coloms o d’ocells i pulmó de granger
Patologia humana
Definició El pulmó de criador de coloms o d’ocells és una malaltia pulmonar causada per una allèrgia a determinades substàncies procedents dels ocells El pulmó de granger és una malaltia pulmonar originada per una allèrgia a uns fongs determinats que es desenvolupen habitualment al fenc florit Aquests dos trastorns originen una dificultat respiratòria i a llarg termini poden evolucionar envers una fibrosi pulmonar irreversible Aquestes alteracions, al nostre país, són les més freqüents entre un grup de malalties anomenades alveolitis allèrgiques extrínseques o pneumonitis per…
Castell i vilatge de la Roca de Víllec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell ECSA - J Bolòs El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG916891 Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació Hem d’anar a la dreta i deixar l’…
raquetbol
Altres esports de pilota o bola
Esport de raqueta practicat en una pista tancada, similar a la d’esquaix, en què també el sostre és apte per al joc.
S’hi pot jugar en les modalitats d’individual i dobles els mixtos no s’inclouen en les competicions oficials i presenta moltes similituds amb l’esquaix Les dimensions de la pista són 12,4 m de llargària, 6,04 m d’alçària i 6,04 d’amplària La raqueta utilitzada és de cordatge i té forma triangular La bola és de goma buida –de tipus frontó – i el bot és més ràpid que el de l’esquaix La bola ha de tocar primerament la paret frontal a qualsevol altura i posteriorment ho pot fer al sostre i les parets laterals, tot i que en el cop defensiu es permet que toqui les parets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina