Situació
Estat en què es podia contemplar aquesta església fa cinc anys, abans d’iniciar-se’n la restauració.
ECSA - Rambol
És situada a la Perera de Baix, una de les dues parts, juntament amb la Perera de Dalt, que formen el veïnat de poques masades de les Pereres, a llevant del terme, vora el Segre.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG123953.
La Perera de Baix és a 1 km a l’est de Queixans, poble que és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152. (RMAE)
Història
L’església de les Pereres és esmentada amb la forma Hansi en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data de l’any 819, però que en realitat sembla redactat a la segona meitat del segle X. Al final del segle XII aquesta parròquia fou saquejada pels homes del vescomte Arnau de Castellbò. Segons el memorial on es recullen aquests fets, Arnau de Castellbò robà 30 sous al clergue de Perera (ara Pereres) i li saquejà la casa, d’on s’endugué 10 ovelles, 8 porcs i totes les robes que hi havia, que tenien un valor de 100 sous. El seu batlle va saquejar l’església de Sant Esteve de la Perera (ara Pereres) i se n’emportà 8 modis de blat, 1 modi de farina, 1 bacó, 2 somades de vi, 5 portadores, 1 tina, 3 caixes, 1 arca, llibres, capes, vestits i tots els ornaments de l’església que estaven darrere de l’altar, i cera i oli; l’esmentat batlle capturà amb les seves pròpies mans un prevere i el pegà.
L’església fou inspeccionada en la visita arquebisbal de 1312-14, on se l’esmenta amb el nom de Sant Esteve d’Ancs o de la Perera.
Va resultar molt afectada pels estralls de l’any 1936. A causa del seu abandó, es va esfonsar la part central de la volta de la nau a l’hivern de 1988-89. Des del 1992 s’hi fan tasques de restauració. (MD)
Església
Planta de l’església, ampliada amb unes singulars capelles de forma arrodonida.
E. Ventosa
En la seva estructura original, es tractava d’un edifici d’una nau, capçada per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada i arc de dovelles molt rudimentàries oberta al mig. La fàbrica de la paret absidal és de pedra ordinària, barreja de calcàries i esquists, primes i allargades, en filades vacil·lants. La boca de l’absis i els brancals de l’arc presbiteral van esmotxar-se al segle XVII per instal·lar un retaule de fusta daurada, destruït el 1936. La volta és de quart d’esfera.
L’absis i l’arc presbiteral són bastant més baixos que la nau, gairebé un metre i mig, circumstància que permet obrir una finestra alta i prima sobre aquest arc. És possible que l’absis es construís al segle XI i que la nau sigui del XII.
La planta de la nau és regular, amb les parets més gruixudes que l’absis, notables pel seu aparell d’opus spicatum fins a 2,80 m d’alçada, alternant tres filades de pedres inclinades a una banda i a l’altra, amb tres o quatre filades de pedres de pla. Són pedres en brut, de mida mitjana les horitzontals i més petites les inclinades, amb les juntes molt irregulars, obertes i amb abundant morter de calç.
Aspecte que ofereix l’interior de l’església en curs de restauració des del 1992.
ECSA - A. Roura
La paret continua amunt amb filades horitzontals de pedres més grans, sensiblement escairades, fins a l’arrencada de la volta, de mig punt. És reforçada per dos arcs torals que divideixen la nau en tres trams no ben iguals. Els pilars que els sustenten no s’imbriquen bé amb les parets.
La paret nord es veu bastant desplomada per la càrrega de la volta, que és aplanada, igual que els arcs torals. Al segle XVIII, per apuntalar l’edifici, hom construí una capella a cada costat, a la meitat de la nau, i es remodelà l’església reforçant-la per sota els arcs amb uns altres de maó ben circulars i una falsa volta d’obra cuita, de la qual solament queden senyals, que amagava la de pedra deformada.
El frontispici té un aparell del mateix tipus que les parets laterals i s’hi obrí una porta en substitució de la primitiva, que devia ser en un tram de paret demolit en fer la capella meridional. Més tard es continuà amunt el frontispici a tota amplada, i quedà convertit en alta espadanya de dos ulls. Encara es construí més tard la sagristia al nord-est de la nau.
A la capella de migjorn hi ha una pica baptismal antiga, incorporada dintre d’un nínxol a la paret. (EVS)
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 196-197
- Pladevall, 1983, pàg. 141
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8