Resultats de la cerca

La capella de Sant Cristòfol de Can Bordoi és situada al costat de la casa homònima, al coll de Can Bordoi, prop de Castellvell de Llinars L’esglesiola es troba documentada des de l’any 1025, en un instrument conservat als Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona Es tracta d’una donació feta per un tal Bernat a la seva àvia Hem d’un alou a la casa de Sant Cristòfol del Far A partir d’aquest moment la documentació és escassa, fins al punt de no tenir-ne més notícies fins a les visites pastorals del segle XIX, on apareix esmentada com a dependent de Santa Maria de Llinars La …

Situació Capella afectada per l’embassament de Canelles, tal com era l’any 1973 Arxiu Gavín L’ermita de Sant Salvador és als afores de l’antic poble de Blancafort, actualment negat per l’embassament de Canelles, al qual s’arriba per una pista que surt del poble d’Alberola JAA-MLIC Mapa 32-13327 Situació 31TCG050495 Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies documentals d’aquesta capella que depengué de la parròquia de Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort MLIR Església És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular,…

L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no…

Situació Vestigis de mur i base d’una torre, arrapats a la cinglera, gairebé els únics elements visibles d’aquest castell ECSA - E Pablo Els vestigis d’aquesta fortificació es troben al costat de l’església de Sant Genís, a ponent de la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Història Tot i que el monestir s’anomenà en origen Sant Genís de Castellví, el topònim Rocafort apareix esmentat ja als primers documents, de la qual cosa es dedueix que era anterior Probablement hi devia haver alguna petita fortificació Tanmateix, les restes conservades són datables als anys centrals del segle XII,…

Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende i D Santa Cruz Wilson L’any 1928 viatjà a París, on fou alumne de Ch Koechlin, P Dukas i N Boulanger, i després estudià a Berlín amb P Hindemith i H Mersmann El 1931, de nou a Xile, ensenyà teoria, harmonia i composició al Conservatori Nacional de la capital Fou secretari i degà de la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile i investigador de l’Institut d’Investigacions Musicals a Santiago Les seves obres mostren la influència del nacionalisme, el postimpressionisme i el neoclassicisme D’altra banda, escriví articles…

Estudià història de la música a la Universitat d’Estocolm Posteriorment, en 1968-72, fou alumne de composició de Berit Lindholm a la Reial Acadèmia de Música de la mateixa ciutat Deixeble de György Ligeti i Per Norgard, el seu llenguatge musical s’insereix de ple en les posicions més radicals de l’avantguarda El seu catàleg és molt ampli i inclou una gran varietat de gèneres De les obres orquestrals destaquen Through and through 1972 i el Concert per a piano 1990 També són notables les peces de cambra i les obres escèniques, com ara el ballet Den elfte gryningen ‘L’onzena albada…

Estudià i ensenyà física i matemàtiques a Zagreb, i feu estudis de composició amb Ivan Zajc El 1916 s’interpretà una obra seva en un concert de sis compositors croats a Zagreb Doctorat en musicologia a Viena 1921, durant els anys vint organitzà la collecció d’instruments populars del Museu Etnogràfic La seva tasca etnomusicològica fou reconeguda per l’Acadèmia Iugoslava de Ciències, que l’en feu membre el 1930 Dugué a terme una extensa activitat com a conferenciant, crític i teòric, i el seus estudis sobre el folklore croat són els més importants sobre aquesta matèria Arribà a ser també…

Es formà musicalment a Lausana, Berlín, Ginebra i a la Schola Cantorum de París 1908-16, on fou alumne de Vincent d’Indy, i simultaniejà els seus estudis amb la tasca d’organista a les esglésies protestants d’aquestes ciutats El 1916 s’installà a Suïssa i començà a donar classes d’orgue i història de la música en diverses ciutats A partir del 1925 fou director del Conservatori de Música de Ginebra, càrrec que ocupà fins el 1957, i el 1938 fundà el Concurs Internacional d’Interpretació Musical, organisme que presidí fins el 1959 La seva extensa obra, que inicialment mostrà una…

A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques la pastoral italiana Endimione 1700 i les òperes sacres Salomon i Daniel , ambdues del 1701 El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià Allí conegué CF Pollarolo, T Albinoni, F Gasparini i FAM Pistocchi Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen El 1707 s’establí definitivament a…

Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons,…