Resultats de la cerca

Situació Possible mur d’aquest castell, situat al cim del vessant on s’esglaona el poble actual ECSA - J Bolòs El castell de Corbera sembla que era situat al cim del vessant de l’actual poble, al costat de l’indret on s’alça l’església Darrere seu hi ha el poble vell Mapa 31-18 470 Situació 31TBF881506 Si seguim la carretera que va de Gandesa cap a Móra d’Ebre, passarem per Corbera d’Ebre Podem pujar al castell pels carrers del poble JBM Història El primer esment d’aquest castell és de l’any 1153, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a l’orde del Temple el castell de Miravet,…

Situació Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada ECSA - J Bolòs Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns Mapa 35-17447 Situació 31TCF923648 Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat JBM Història Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja Primer com a antropònim Carbonell d’…

La musaranya menuda Sorex minutus es diferencia de la musaranya cua-quadrada Sorex araneus perquè presenta unes dimensions corporals i cranials més reduïdes El pes és també inferior, pot atènyer els 6,5 g Té la cua relativament llarga, amb la base de secció no quadrangular, i la longitud del peu posterior inferior als 12 mm Es diferencia de la musaranya de Millet Sorex coronatus , ultra per la grandària, perquè presenta el pelatge bicolor Les seves mesures corporals són les següents 50-70 mm de cap i cos, 35-47,5 mm de cua, 10-11,5 mm de peu, 5-8 mm d’orella, i el pes és de 2,7-5,5 g…

L’estanyol del Cisó, del sistema càrstic de Banyoles, mostra la capa de bacteris fototròfics anaeròbics del sofre Chromatium spp, que pot arribar a la superfície a causa de l’excés de sulfhídric i a l’absència d’oxigen Aquest petit estanyol a penes 500 m 2 de superfície és conegut pels limnòlegs de tot el món i va ser el punt de partida per a estudiar l’enorme diversitat microbiana de les aigües dolces dels Països Catalans Ricard Guerrero En l’estudi dels bacteris i els arqueus, l’avaluació de la diversitat microorganismes presents, la distribució heterogeneïtat espacial i temporal de les…

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista  Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…

Fins a mitjan segle XIX, totes les matèries tintòries tenien un origen vegetal, animal, mineral o eren productes d’elements químics bàsics No existien els colors de síntesi, els fets al laboratori, producte d’una reacció química Els primers industrials de la química treien el màxim partit dels colors naturals que es trobaven a la naturalesa, els afinaven i els aplicaven L’aparició dels colorants artificials, producte de síntesi, provocà una autèntica revolució industrial L’oferta dels naturals estava limitada per la planta, l’animal o el mineral que el proporcionava…

Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per definició, és una població…

Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…