Resultats de la cerca
Es mostren 1435 resultats
literatura retoromànica
Literatura
Literatura conreada en algun dels dialectes retoromànics.
Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el Catechismus…
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…
Max Cahner i Garcia

Max Cahner i Garcia
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Historiografia
Literatura
Editor, polític i historiador de la literatura.
De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…
, ,
Els bolquers del nadó
Una part de l’equipament del nadó que s’ha d’escollir amb més cura són els bolquers i els sistemes d’afermar-los Per a evitar la irritació de la pell per les substàncies contingudes a l’orina i les deposicions, i perquè l’infant estigui còmode, s’han d’emprar els bolquers adequats Uns bons bolquers han d’absorbir bé l’orina per a prevenir la irritació que la humitat pot produir en la pell que l’orina passi a l’exterior i mulli el llit o la persona que agafi l’infant és secundari A l’hora de triar els bolquers cal parar esment que siguin d’un material absorbent, que es puguin canviar…
Josep Sebastià Pons
Historiografia catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i prosista rossellonès.
Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…
Alfons Miàs
Historiografia catalana
Militant catalanista i publicista de la Catalunya del Nord.
Vida i obra Collaborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres 1928-35, i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà 1935-42 i al dels Banys d’Arles 1942-44 De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française de Charles Maurras El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament en el si del…
Sol, i de dol
Literatura catalana
Llibre de poemes de J.V. Foix publicat l’any 1947 amb data del 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Aplega setanta sonets escrits des del 1913, que exposen, amb gran audàcia expressiva i elegant composició, la crisi contemporània de la individualitat que esqueixa el gènere humà Foix va més enllà dels dogmes de l’avantguarda, reprèn les formes poètiques medievals occitanes, toscanes i catalanes i promulga un retorn als orígens per tal de repensar la consciència moral de l’home des de l’escepticisme i la perplexitat Un exercici rotund d’afirmació estètica, moral i cívica, enfront de l’intimisme i l’exhibició sentimental de la tradició romàntica Dividit en sis…
Poesies
Literatura catalana
Volum recopilatori pòstum de l’obra poètica de Màrius Torres (1947).
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…
Visions & Cants
Literatura catalana
Segon llibre de poemes de Joan Maragall, publicat el 1900.
El recull aplega la poesia escrita entre el 1895 i el 1900, que es distribueix en tres apartats Al primer, Visions , Maragall es planteja l’objectiu d’elaborar i legitimar una teoria de la identitat nacional catalana a partir de la recerca d’unes determinades constants en uns mites autòctons, collectius, que extreu de la literatura romàntica de la Renaixença Per fer-ho possible, dona una forta expressió simbòlica a les característiques que el nacionalisme finisecular havia considerat definitòries del caràcter català l’individualisme, el pragmatisme, el sensualisme o el materialisme Els cinc…
reprensió
Dret
Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet, per tal que no torni a cometre-la, puix que aleshores incorreria en penes més severes.
En casos de falta greu sobretot en cas de malversació de béns públics per negligència del funcionari és anomenada reprensió pública , per tal com és celebrada en audiència pública en faltes lleus generalment contra la propietat hom fa la reprensió privada davant el tribunal a porta tancada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina