Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
banyes
banyes
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada pels ferrers i els manyans consistent en una barra allargada un extrem de la qual serveix de mànec, i l’altre és proveït de dos sortints entre els quals és col·locada la peça, generalment una barra, que hom vol doblegar o adreçar.
esperó d’apicultor
Esperó d’apicultor
Apicultura
Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques restin sòlidament fixades.
plana
Oficis manuals
Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, amb un dels extrems del ferro acabat en una superfície plana i l’altre extrem en una cabota sobre la qual hom pica amb el martell per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades.
tallant
Oficis manuals
Nom de diversos instruments i eines emprats per a tallar en donar cops, que consisteixen en una fulla, generalment d’acer, de vora tallant, proveïda d’un mànec o dos, com la mitjalluna o l’eina emprada pels carnissers per a tallar carn i ossos.
cadell
Tecnologia
Ribot amb mànec emprat per a fer ranures paral·leles al cantell d’una post; a diferència del boet mascle, l’eina porta un topall lateral, regulable, que permet de variar dins uns certs límits la distància a què hom pot fer la ranura respecte al cantell.
brida
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma de pont —travessada pel mig per un pern que la colla sobre la taula d’una màquina eina—, un dels extrems de la qual recolza sobre una cala mentre que l’altre estampeix la peça a mecanitzar contra la taula, immobilitzant-la.
maça
Oficis manuals
Eina de percussió, composta d’un cilindre, o de vegades d’un paral·lelepípede, generalment de fusta dura o de ferro, travessat per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell; és emprada en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.
plana
Transports
Tecnologia
Eina que consisteix en una fulla plana amb tall en una de les seves arestes, proveïda de dos agafadors de fusta, l’un a cada extrem de l’altra aresta de la fulla, emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc, per a obrar la fusta.
L’aresta de tall pot ésset recta o corba, segons que sigui per a treballar superfícies planes o corbes
rampí
Jardineria
Agronomia
Eina que consisteix en un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l’herba segada, etc, i també per a gratar la terra, etc.
Queralbs
Vista de Queralbs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…