Resultats de la cerca
Es mostren 14676 resultats
Mani
Cristianisme
Predicador persa, fundador del maniqueisme.
Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a Manikhaĩos, d’on…
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Història
Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la…
bales encadenades
Militar
Projectil d’artilleria naval format per dues bales, d’arma portàtil o de canó, esfèriques i unides per una cadena.
Foren usades simultàniament amb les bales de palanqueta
publicata
Dret canònic
Dret processal
Certificació de publicació d’una sentència, d’un despatx i, especialment, el despatx que hom dóna a un ordenand per a ésser publicat.
Les publicates d’ordenació foren establertes pel concili de Trento
brigant
Història
Individu pertanyent a un poble de Britània, establert al nord del riu Humber al s I aC.
Els brigants foren sotmesos pels romans l’any 74 dC
il·luminat | il·luminada
Cristianisme
Membre d’una societat secreta (Illuminatenorden), eticoreligiosa, fundada l’any 1776 a Ingolstadt (Baviera) per A. Weishaupt i dissolta ’any 1784 per l’elector de Baviera.
Foren memebres d’aquesta societat, entre altres, Goethe i Herder
monòdic | monòdica
Literatura
Dit de la poesia lírica que, a l’antiga literatura grega, era cantada a una sola veu, en oposició a la poesia mèlica coral.
Els seus màxims exponents foren Terpandre, Alceu, Safo, Anacreont, etc