Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
La vida en rius i estanys a les mediterrànies
Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…
Els danys ambientals del desenvolupament
El problema ambiental Per a qualsevol ésser viu, assegurar-se la supervivència té una importància cabdal, i l’espècie humana no representa cap excepció a aquesta regla Els éssers humans, però, d’un temps ençà han pres consciència que alguna cosa no funciona bé en la seva relació amb la natura Aquesta, maltractada per l’home, s’hi torna fent-se cada vegada més inhòspita En això consisteix el problema ambiental, un dels més importants i seriosos del nostre temps És clar que en el passat les relacions entre l’home i la natura tampoc no han estat idílliques Amb tot, la nostra història ens…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
les Oluges
les Oluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…
Bellvís

Bellvís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb el Segrià i la Noguera.
Situació i presentació Abans del 1988 pertanyia a la comarca de la Noguera Per damunt de la partida de la Serra termeneja a llevant amb Linyola i el Poal, pel camí de Vallfogona de Balaguer a Mollerussa, i a migdia confronta amb els de Bell-lloc d’Urgell i el Palau d’Anglesola A ponent limita amb Térmens Noguera, en part pel Riu Corb i en part per la Séquia Tercera, per sobre del puig de Barretpicat 236 m, i amb Vilanova de la Barca Segrià Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Séquia Tercera del canal d’Urgell El terme comprèn, a més de la vila de Bellvís, el…
Castell de Castellolí
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, que es dreça dalt d’un turó proper a la població ECSA - M Raurich Les restes del castell coronen el cim d’un turó de 584 m d’altitud, situat a uns 2,5 km escassos del poble, prop de can Jaume, a la banda meridional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG925052 Poc després del trencall de Castellolí, venint d’Igualada per la N-II, entre els quilòmetres 565-566, a mà dreta, s’inicia la pista que mena a la pagesia de can Jaume, a les envistes de la qual i abans d’arribar-hi, hom troba el turó on s’aixecava el castell Per pujar-hi més fàcilment…
Benet de Tocco, bisbe de Girona (1578-1581)
El 22 de juliol de l’any 1578, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Girona diputat militar Felip Galceran de Castre-Pinós, vescomte d’Évol diputat reial Antoni Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Vila, prior de Sant Genís i canonge de Barcelona oïdor militar Onofre Cerveró, donzell oïdor reial Montserrat Montfar, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El consistori del 1578 fou, sens dubte, un dels més erudits del segle El diputat eclesiàstic i bisbe de…
Onofre Gomis, canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell (1563-1566)
El 22 de juliol de l’any 1563, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem Caçador, bisbe de Barcelona no jurà el càrrec diputat militar Joan Francesc de Calders i d’Alentorn, baró de Segur i senyor de Cervera diputat reial Francesc Torrelles, domiciliat a Perpinyà oïdor eclesiàstic Miquel Joan d’Olzinelles i d’Hospital, canonge de la seu de Lleida diputat reial Jaumot d’Alemany i Madrigal, senyor de Bellpuig diputat reial Tomàs Taularí, burgès de Perpinyà Guillem Caçador Vic 1510 – Barcelona 1570, bisbe de Barcelona, extret per al càrrec…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina