Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
Alimentació sana en la vellesa
Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació…
Tipus de lípids
Segons l’estat físic en què es trobin, els lípids es classifiquen en dos tipus els olis i els seus Els olis es caracteritzen per trobar-se en estat líquid a temperatura ambient Per contra, els sèus , on s’inclouen pràcticament tots els greixos d’origen animal, es troben en estat sòlid o semisòlid a temperatura ambient D’altra banda, segons llur estructura química existeixen diversos tipus de lípids, per bé que els més importants, sempre des d’un punt de vista nutritiu, són majoritàriament els triglicèrids i, en menor proporció, els fosfolípids i el colesterol Els triglicèrids són compostos…
Mobilitat i assentament
Treballador de la construcció en una bastida, Salou, JCosta, sd AVUI El període de menys de vint anys 1980-97 que aquí es considera és relativament breu per a poder apreciar tendències de fons en uns fenòmens tan lents com acostumen a ser, en absència d’esdeveniments dràstics en altres camps, els de població i, dins d’aquests, els que afecten la mobilitat i el poblament La relació dels individus i dels grups amb l’espai és una oscillació entre dues possibilitats la permanència en un lloc i la mobilitat entre diferents punts Si la tendència a l’assentament és ben clara, també ho és l’impuls a…
Les aigües emmagatzemades al subsòl: els aqüífers
Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…
Rata negra
La rata negra Rattus rattus és, comparada amb la rata comuna R norvegicus , d’aspecte més esvelt, més gràcil, amb la cua més llarga supera la llargada del cap i el cos junts i amb els ulls i les orelles grans aquestes, doblegades cap endavant arriben fins a la meitat de l’ull o a cobrir-lo totalment Tot i que, en general, el seu color respon al seu nom comú, hi ha força variacions en el to del pelatge, el més freqüent dels quals és, però, el grisenc Les mesures corporals són les següents 176-210 mm de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33,5-38 mm de peu posterior, 22,5-25 mm d’orella el pes és…
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta longitud També és més deprimida,…
Santa Maria de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església es dreça en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, dins els límits septentrionals sallentins Long 1°56’12” - Lat 41°53’40” Vista exterior de l’església des del costat sudoriental Hom hi pot veure el campanar, d’època moderna, i la capçalera amb l’absis senzill, però molt ben agençat F Junyent-A Mazcuñan Aspecte del conjunt del nucli de Cornet amb l’església des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA L’accés a l’església es fa per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar a Balsareny i a mà dreta hi ha el trencall on s’inicia la carretera que mena a…
Una nova generació de catedrals
Art gòtic
Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…
Les esglésies de la diòcesi de Tortosa
Art gòtic
Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…
L’art romànic a Osona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Com ja s’ha vist a les pàgines precedents, la reorganització carolíngia de les terres dels ausetans es féu creant el comtat d’Osona, que havia d’englobar diverses valls o districtes naturals, i establint-hi una xarxa de castells que havien d’anar adquirint districtes o termes propis, a la vegada que hom recreava el bisbat i organitzava les parròquies Aquesta tasca, amb tot, no es va fer en un dia Fou obra, almenys, de tres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina