Resultats de la cerca

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…

Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més recents obliguen a plantejar el discurs d’aquest treball…

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual encara és visible la planta una nau amb transsepte i absis semicircular F Tur L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts Mapa 295M781 Situació 31TEG095637 Per anar-hi cal seguir el vell camí que porta d’Empúries i l’Escala al veïnat…

Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…

Situació Vista aèria de l’església on s’aprecia perfectament el joc de cobertes R Camprubí S’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat Per arribar-hi cal prendre a la vila el camí que, per la banda de la parròquia de Santa Eulàlia, porta a la Colònia Sedó, passada la qual i un cop travessada la riera s’arriba al Puig Mapa 36-15392 Situació 31TDG058007 Història El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies Així ho diu Guillem d’Esparreguera, senyor dels castells d’Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la…

Situació Sector nord-oriental del temple de Santa Eugènia de Saga, que fou una parròquia del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - Rambol Aquesta església és situada al llogaret de Saga, al nord-est de Ger, vora la carretera N-260 Mapa 36-10 217 Situació 31TDG063968 Saga és a uns 8 km de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell per la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document que es considera escrit al final del segle X Fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà Això es comprova per primera…

El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del…

L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…

Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…