Resultats de la cerca

Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…

El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè…

Situació Basament d’un dels murs d’una construcció, fet amb carreus de gres ECSA-JI Rodríguez Aquest antic vilatge s’emplaça dalt d’una petita serra o tossal, al nord del poble de Malpartit, prop de la sèquia de l’Àguila Mapa 32-14 359 Situació 31TBG953197 Per a anar-hi des de Malpartit cal agafar en direcció nord el camí que porta a Alguaire aquest camí, en cosa d’1 km, passa al peu d’una serra denominada el tossal dels Umets, on es veuen les restes del vilatge Nucli urbà La punta meridional de la serra, separada d’ella per un fossat, és l’indret on hi ha els vestigis del…

Segons J Lladonosa, l’antiga església parroquial i més tard monestir de Sant Hilari es trobava exactament al lloc on avui s’alça l’hospital provincial, en ple nucli urbà actual de Lleida A partir de les referències documentals conservades, se sap que el terme de Sant Hilari ocupava una extensa plana regada per una xarxa de braçals originària de la sèquia major del Segrià L’origen d’aquest lloc sembla que cal cercar-lo en un antic nucli andalusí pròxim al centre urbà Un cop finalitzada la conquesta de Lleida, es degué iniciar la colonització immediata de l’indret, del qual ja es té notícia el…

Situació Fortificació del final del segle XIII situada en un alterós puig que domina la costa ECSA - Jamin La torre de Madaloc és edificada al cim d’un puig 656 m d’altitud, al límit sud-oest del territori de Portvendres, en un magnífic mirador damunt la costa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 33,6” N - Long 3° 4’ 32,4” E Hom hi arriba, partint de Portvendres, per la carretera D-86 i, a partir del coll de Molló, per la carretera anomenada “Circuit des Crêtes” PP Història El topònim del lloc figura esmentat el 981 com a pogium Madalanco puig de Madaloc, per bé que la primera menció trobada d’…

Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…

Situació La primitiva església parroquial de Sant Sulpici ocupa la part baixa de la torre mestra del castell, al punt més alt del poble L’església és adossada a la fàbrica de l’església parroquial actual Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E L’itinerari que hi porta és el mateix descrit en la monografia anterior PP Història El lloc de Bulaternera és esmentat des del segle XI Tanmateix, la seva església parroquial dedicada a sant Sulpici no apareix documentada fins l’any 1145, en què Riambau, cabiscol d’Elna, llegà al capítol de Santa Eulàlia el seu alou situat a la…

Situació La font de l’Abat o bassa de l’Abat Rigald és uns 150 m a ponent de l’església de Santa Maria de Vilabertran Hi porta un camí, avui convertit en passeig, ben pavimentat i acondiciat, des de la plaça de l’Església o de l’Abat Rigald Font En el document fundacional del monestir de Santa Maria de Vilabertran de l’any 1069 s’esmenta aquesta font, inclosa dins les pertinences de l’església i la seva comunitat És molt popular i és la protagonista de llegendes en relació amb la figura de l’abat fundador Pere Rigald i els miracles que hom li atribueix La deu brolla al fons d’un gran aljub, o…

Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers en aquest cas…

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara,…