Resultats de la cerca

L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, és…

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en…

Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…

El domini superior del castell de Milany pertanyia a la casa vescomtal de Besalú, cognomenada també inicialment de Milany L’esmentat Ramon de Milany , casat amb Arsenda, fou pare de Guillem de Milany o de Creixell, mort després del 1150 el qual, casat amb Beatriu de Navata, senyora de Creixell, sembla que originà la família dels Creixell i una altra branca dels Milany, que vengué la castlania de Milany al seu nebot —fill de Dalmau de Milany— Pere de Milany El fill d’aquest, Ramon de Milany , cognomenat també de Palou , es casà amb Eldiarda de Tarroja, regent del vescomtat de Bas 1222-31, i…

Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari considerava que les…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

D’origen musulmà, Jaume I la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620 El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de colleccionisme làpides, estàtues, columnes, etc, així com importants pintures, colleccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal…