Resultats de la cerca

Serra i Balet Anunci publicat a Las joyas de la industria española , 1925 En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona A Sant Quirze tenien 10000 pues de filar El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes 1899 Els Serra venien de…

Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va…

La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII El 1698 va demanar permís…

Etiqueta Els Rivière, d’origen francès, introduïren la fabricació de teles metàlliques a Catalunya aplicables a la fabricació de reixats, somiers i altres usos industrials El 1903 iniciaren el trefilatge amb la fabricació de filferro Francisque així escrivia el seu nom Rivière Bonneton va néixer l’any 1835 a Issoire, un poble de l’Alvèmia, prop de Clermont-Ferrand Quan tenia quinze anys se n’anà a París on volia entrar d’aprenent en un comerç de teixits, però el 1853 va trobar una ocasió millor i entrà com a empleat a les oficines del ferrocarril d’Estrasburg La facilitat que tenia per al…

Girona en una postal del començament del segle XX La sèquia Monar, d’origen medieval, pren les aigües del Ter al seu pas per Bescanó Té un recorregut de 6 km fins a desguassar al riu Onyar, després de passar per Salt, Santa Eugènia i Girona El desnivell obtingut per la sèquia servia per a moure uns molins fariners, que eren de propietat municipal gironina, des del segle XVII L’any 1841, Felip Flores i Miquel Armengol, dos gironins, iniciaren tractes amb l’ajuntament de Girona per obtenir el traspàs dels seus drets sobre la sèquia, que pensaven destinar a moure un molí paperer L’oferta que va…

> Esteve Burés i Arderiu Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Els germans Burés —Esteve i Francesc Burés i Arderiu— eren manresans i cintaires, a mitjan segle XIX Aleshores hi havia aproximadament una seixantena d’empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó o de seda, producte, aquest darrer, que s’havia convertit en l’especialitat de la ciutat Alguns eren més ambiciosos i entraren en el camp del filat i del teixit del cotó Fou el cas, per exemple dels Burés Però inicialment els dos germans actuaren per separat La fàbrica del Mig, a Sant Joan de…

La moneda del comtat de Barcelona El comtat de Barcelona destaca de tots els altres comtats per un grup de característiques diferencials que li són pràcticament exclusives — És l’únic comtat on consta l’emissió monetària de manera ininterrompuda a partir de les encunyacions carolíngies — Només a Barcelona es van fer emissions d’or d’una certa importància i durant un període llarg — Els comtes de Barcelona eren també comtes d’Osona i Girona Això determinà l’existència d’amonedaments comtals en parallel a les sèries episcopals d’aquests darrers comtats També emeteren al Llenguadoc, almenys a…

La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia…